ADC*E, Conferència / Conferencia, Disseny gràfic / Diseño gráfico, Publicitat / Publicidad, Xerrada / Charla

ADC*E Conference 13

L'Stefan Sagmeister a la ADC*E Conference

[cat] El passat dissabte 8 de juny pel matí, es va celebrar l’ADC*E Conference al Mercat de les Flors de Barcelona. Just començava l’acte a fora hi havia una brutal tempesta, sort que la majoria vam ser puntuals. El mestre de cerimònia va ser el President de l’ADC*E  l’Amir Kassaei, que esperava que aquest acte fos inspirador, sobretot als joves creadors. En aquesta primera part, membres dels diferents jurats parlaven dels Ors i dels Plates, de quines diferències hi havia per passar de ser molt bo a excel·lent. Com que la gràcia era comentar-ho amb les peces al davant i opinaven de temes concrets de cada una es fa difícil explicar-ho breu-ment. Però crec que en essència una excel·lent peça és aquella que sent molt bona, només pot ser per aquella marca, han sabut aprofitar els valors propis i exclusius de la marca. Per a la competència allò no funcionaria. També s’ha de tenir molt en compte el format de la peça. Pot ser una molt bona idea, però ha de funcionar en mig segon, en cas d’una tanca publicitària, per exemple. Amb el tema del digital és va parlar una mica del tema què és digital? potser s’ha de dir interactiu Per això les peces amb Or aprofiten més les opcions que donen els nou mitjans participatius.
Aquest any es va celebrar la primera edició del Greatness Challenge, on un grup de joves creatius havien de fer un projecte de crowdfunding per pagar-se el viatge i l’estança a Barcelona durant les deliberacions i la conferència. El guanyador va ser en Denis Loveiko de Leo Burnett Ukraine.

Després va venir el moment més esperat, la xerrada de l’Stefan Sagmeister “Design and Happiness”. Ell havia treballat a varis estudis i agències. Després de muntar el seu estudi a Manhattan, l’any passat ens va sorprendre al crear el nou estudi associant-se amb la Jessica Walsh. Cada set anys l’Stefan s’agafa un any sabàtic per fer de les seves. El darrer cop, a Bali. va començar a pensar en The Happy Film. Va decidir fer una pel·licula sobre la felicitat, sobre la seva felicitat. Explicant els diferents nivells de felicitat i els factors que afecten a la felicitat, allò que ens fa feliços o infeliços. Per assessorar-se ha contat amb l’ajut d’en Jonathan Haidt autor de The Happiness Hypothesis i ha dividit el projecte en diferents etapes. A ell, com a dissenyador gràfic, el fan feliç poder pensar lliurement amb les idees i els continguts, amb la data d’entrega ben lluny. Viatjar a nous indrets. Fer servir un ampli ventall d’eines i tècniques. Treballar en projectes que l’importen. Rebre les peces produïdes bé. Rebre feedback de la gent que ha vist el seu treball. Dissenyar un projecte que faci marca, alhora que sigui familiar. Treballar sense interrupció en un sol projecte. Sobre el tema de la felicitat també ha fet una exposició que ha itinerat, on exposa de manera molt lúdica els diferents aspectes que ha treballat sobre la felicitat. Finalment va passar un fragment de la pel·licula. En definitiva, una conferència molt inspiradora i animadora.

El público de la ADC*E Conference

[es] El pasado sábado 8 de junio por la mañana, se celebró la ADC*E Conference en el Mercat de les Flors de Barcelona. Empezando el acto fuera había una brutal tormenta, suerte que la mayoría fuimos puntuales. El maestro de ceremonia fue el Presidente del ADC*E Amir Kassaei, que esperaba que este acto fuera inspirador, sobre todo para los jóvenes creadores. En esta primera parte, miembros de los diferentes jurados hablaban de los Oros y los Platas, de qué diferencias había para pasar de ser muy bueno a excelente. Como la gracia era comentarlo con las piezas delante y opinaban de temas concretos de cada una se hace difícil explicarlo brevemente. Pero creo que en esencia una excelente pieza es aquella que siendo muy buena, sólo puede ser para aquella marca, han sabido aprovechar los valores propios y exclusivos de la marca. Para la competencia no funcionaría. También se debe tener muy en cuenta el formato de la pieza. Puede ser una buena idea, pero debe funcionar en medio segundo, en caso de una valla publicitaria, por ejemplo. Con el tema del digital se habló un poco del tema ¿que es digital? quizás hay que decir interactivo Por ello las piezas con Oro aprovechan más las opciones que dan los nueve medios participativos.
Este año se celebró la primera edición del Greatness Challenge, donde un grupo de jóvenes creativos debían hacer un proyecto de crowdfunding para pagarse el viaje y la estancia en Barcelona durante las deliberaciones y la conferencia. El ganador fue Denis Loveiko de Leo Burnett Ukraine.

Después vino el momento más esperado, la charla de Stefan Sagmeister “Design and Happiness”. Él había trabajado en varios estudios y agencias. Después de montar su estudio en Manhattan, el año pasado nos sorprendió al crear el nuevo estudio asociándose con Jessica Walsh. Cada siete años Stefan se toma un año sabático para hacer de las suyas. La última vez, en Bali. comenzó a pensar en The Happy Film. Decidió hacer una película sobre la felicidad, sobre su felicidad. Explicando los diferentes niveles de felicidad y los factores que afectan a la felicidad, lo que nos hace felices o infelices. Para asesorarse ha contado con la ayuda de Jonathan Haidt autor de The Happiness Hypothesis y ha dividido el proyecto en diferentes etapas. A él, como diseñador gráfico, lo hacen feliz poder pensar libremente con las ideas y los contenidos, con la fecha de entrega muy lejos. Viajar a nuevos lugares. Usar un amplio abanico de herramientas y técnicas. Trabajar en proyectos que le importan. Recibir las piezas producidas bien. Recibir feedback de la gente que ha visto su trabajo. Diseñar un proyecto que haga marca, al tiempo que sea familiar. Trabajar sin interrupción en un solo proyecto. Sobre el tema de la felicidad también ha hecho una exposición, que ha itinerado, donde expone de manera muy lúdica los diferentes aspectos que ha trabajado sobre la felicidad. Finalmente pasó un fragmento de la película. En definitiva, una conferencia muy inspiradora y animadora.

ADC*E, Premis / Premios

Grand Prix 2013

[cat] El passat divendres dia 7 de juny es va reunir el jurat provinent de tot Europa per escollir les millors peces de les que s’han seleccionat als diferents premis nacionals de disseny gràfic i publicitat, als ADC*E Awards. El Grand Prix és per a la peça Integration Day de l’agencia Saatchi & Saatchi Milan per al client CoorDown Onlus, que participava a la categoria de New use of media. Les peces espanyoles han aconseguit 12 nominacions, 4 Plates i un Or en l’apartat Magazine & Trade Advertising amb la peça Dinger/Martí/Savanna de TBWA España per a Perfetti Van Melle-Chupa Chups. L’estudiant Europeu de l’any ha estat la isandesa Sigríður Rún, pel seu llibre Anatomy of Letters. I el millor Jove Creatiu Europeu, en Gregor Ahman de Ogilvy & Mather Vienna amb la peça The Stratos Jump per a Reed Exhibitions. Podeu consultar tots els guardonats a www.adceurope.org.
Enhorabona als guanyadors!

[es] El pasado viernes día 7 de junio se reunió el jurado proveniente de toda Europa para escoger las mejores piezas de las que se han seleccionado los diferentes premios nacionales de diseño gráfico y publicidad, en los ADC*E Awards. El Grand Prix es para la pieza Integration Day de la agencia Saatchi & Saatchi Milan para el cliente CoorDown Onlus, que participaba en la categoría de New use of media. Las piezas españolas han conseguido 12 nominaciones, 4 Platas y un Oro en el apartado Magazine & Trade Advertising con la pieza Dinger / Martín / Savanna de TBWA España para Perfetti Van Melle-Chupa Chups. El estudiante Europeo del año ha sido la isandesa Sigríður Rún, por su libro Anatomy of Letters. Y el mejor Joven Creativo Europeo, Gregor Ahman de Ogilvy & Mather Vienna con la pieza The Stratos Jump para Reed Exhibitions. Podéis consultar todos los galardonados en www.adceurope.org.
¡Enhorabuena a los ganadores!

ADG FAD, Chill Laus, Disseny gràfic / Diseño gráfico, Històric / Histórico, I+D, Xerrada / Charla

Chill Laus Rosa Llop

La Rosa Llop al Chill Laus núm. 73

[cat] El passat dijous vam poder gaudir d’un nou Chill Laus força inspirador. La convidada va ser la Rosa Llop i el primer que ens va comentar era que tenia la necessitat d’explicar i compartir amb tots nosaltres la seva experiència arran del fet que pel tema del pla Bolonya s’ha agafat un temps per estudiar. Actualment la seva família és el seu equip, el seu fill i el seu marit, en David Casacuberta. En David, filòsof, és qui l’anima a plantejar-s’ho tot, al coneixement, a investigar, és a dir a donar sentit. Per altre banda, el seu fill l’ha inspirat per aprendre com els nens, observant.

Un dels temes que més li cridava l’atenció era la interdisciplinarietat i el coneixement lliure i actualment a internet es troba amb diferents fenòmens col·lectius com la Wikipedia, el crowdfunding, el networking (ben entès), el crowdsourcing o el coneixement obert. També temes d’Smart (connectats) com The internet of things, codi obert, big data o l’experience design. Fenòmens productius com l’open hardware, la fabricació personal o el disseny obert. I finalment fenòmens d’interacció d’un futur proper com les interfícies cerebrals, el wearable computing, transmedia o la web semàntica. De tot això el que ella troba més interessant és el que és obert. Però això li fa plantejar-se, on son els diners? El benefici econòmic està en l’estalvi. La producció digital fa que s’estalvii en matèries primeres, energia i evidentment en intermediaris. A internet ens trobem que podem fer moltes coses de manera gratuïta. Per exemple a WordPress hi ha registrats un 60.000.000 de blocs, i s’ofereixen 1.200 plantilles gratuïtes, per tant ens dona que hi ha uns 50.000 blogs amb el mateix disseny… A les xarxes socials com Facebook només disposem d’un 26% d’àrea modificable. Tot el demés ve predeterminat.

La complexitat que tenim els dissenyadors en aquests temps és que s’ha de dissenyar el mateix per a varis dispositius, disseny responsiu. Això a la manera tradicional és una feinada. Per sort hi ha noves eines que ho faciliten, que treballen amb disseny paramètric, com els Alternate Layout de la darrera edició de l’InDesign, pensats per canvis de formats, això ens suposa una nova manera de pensar, i per tant segurament canviaran les eines de disseny, no software de representació sinó de creació. En arquitectura ja hi ha qui hi treballa d’aquesta manera, només fent una variació, el resultat s’adapta. El llenguatge de patrons. Els precedents que la Rosa ha trobat és el llibre “3 Aspectos de matematica diseño” d’en Christopher Alexander que definia com havia de ser un establiment, amb les característiques que es triaven, cada aspecte tenia unes directrius, que s’havien de combinar. Un dels dissenys que més li ha agradat recentment és la col·lecció de llibres de filosofia Octavo book de l’Atelier Carvalho Bernau, on, amb el baix pressupost, en comptes de dissenyar totes les cobertes una a una, van dissenyar i crear un generador de cobertes on es definien les diferents categories i les característiques tècniques, i la coberta la creava l’ordinador, així, poden invertir més en un bon paper i destacar respecte als de la competència. Sobre si un ordinador pot arribar a dissenyar ja en parlava en Ken Garland al seu manifest “First Things First”. En Paul Rand, l’ídol de la Rosa, ja comenta que la diferència entre l’ordinador i els dissenyadors és que nosaltres tenim la perícia. Hi ha varis experts que han investigat sobre el nostre llenguatge visual. Un llibre interessant que es va trobar, gracies al consell del seu marit, és “Language of graphics” d’en Yuri Engelhardt, especialista en visualització de dades. En Michael Twyman també va buscar la manera de definir el llenguatge visual amb “A Schema for the study of Graphic Language”. A un altre nivell “Understanding Comics” de l’Scott McCloud. I finalment “Visual Variables” d’en Jaques Bertin. Tots aquest exemples han animat a la Rosa a començar a generar el seu propi sistema de llenguatge visual. Partint del mode de codificació, literal, metafòric o per convenció i del mode d’expressió, objectes gràfics i la relació entre aquests.

Per altre banda un dels temes que li preocupen és el donar un millor servei a l’autodisseny. Amb un llenguatge paramètric es podria donar un millor servei a qui no es pot permetre un dissenyador professional evitant les malèvoles plantilles. En Joan Trochut amb el seu sistema tipogràfic Súper Veloz va permetre que amb un sol joc tipogràfic es poguessin crear infinitat d’elements gràfics, sota un mateix criteri. És important gestionar millor la creativitat. En Karl Gerstner amb el llibre “Designing Programmes” va fer un compendi per alfabets, que ajudaven a prendre decisions, per racionalitzar la tria de tipos, els processos. Cal estimular la creativitat, el col·lectiu Conditional Design, als seus workshops limiten les funcions i les característiques de cada participant, de manera que cada un només pot fer, per exemple, un tipus de traç amb un color determinat. La suma de tot plegat dona resultats interesantíssims. També cal optimitzar recursos. En Josef Müller-Brockmann ja deia que utilitzant retícules és treballa més ràpid i per tant es pot abaratir costos. Arran del llibre “Penguin  Rules” d’en Jan Tschichold, ens explica que abans el dissenyador el que feia era escriure ordres, definint com havien de ser les futures peces. Donaven instruccions als preimpressors i als impressors. Potser ara també ho hauríem de fer. En aquests moments els dissenyadors gràfics ho fem tot, del concepte a les arts finals, per no parlar d’aquells que fins i tot s’ho imprimeixen ells mateixos. També ens va explicar el cas de l’Otto Neurath i el llibre “Modern Man in the Making” i l’Isotype, per contribuir a entendre el món. Hem de ser més competitius, interdisciplinars, segurament conèixer la programació, i així poder dissenyar nous llenguatges d’interfície, dels sistemes operatius i estar preparats per als nous formats futurs. Quin serà aquest futur?

Val a dir que va ser un Chill Laus força concorregut, sobretot hi havia un públic més professional. Com ja he dit al principi, va ser molt inspirador. En comptes d’explicar-nos solucions, ens va obrir nous dubtes i nous temes, que ens generen noves preguntes… Ens hem de plantejar i proposar moltes coses abans que les dissenyi un informàtic per exemple. La durada va ser de dues estrelles.

Rosa Llop en el Chill Laus nº 73

[es] El pasado jueves pudimos disfrutar de un nuevo Chill Laus muy inspirador. La invitada fue Rosa Llop y lo primero que nos comentó era que tenía la necesidad de explicar y compartir con todos nosotros su experiencia a raíz de que, con el plan Bolonia, se ha tomado un tiempo para estudiar. Actualmente su familia es su equipo, su hijo y su esposo, David Casacuberta. David, filósofo, es quien le anima a planteárselo todo, al conocimiento, a investigar, es decir a dar sentido. Por otro lado, su hijo le ha inspirado para aprender como los niños, observando.

Uno de los temas que más le llamaba la atención era la interdisciplinariedad y el conocimiento libre y actualmente en internet se encuentra con diferentes fenómenos colectivos como la Wikipedia, el crowdfunding, el networking (bien entendido), el crowdsourcing o el conocimiento abierto. También temas de Smart (conectados) como The internet of things, código abierto, big data o el experience design. Fenómenos productivos como el open hardware, la fabricación personal o el diseño abierto. Y finalmente fenómenos de interacción de un futuro cercano como las interfaces cerebrales, el wearable computing, transmedia o la web semántica. De todo esto lo que ella encuentra más interesante es lo que está abierto. Pero esto le hace plantearse, ¿donde está el dinero? El beneficio económico está en el ahorro. La producción digital hace que se ahorre en materias primas, energía y evidentemente en intermediarios. En internet nos encontramos que podemos hacer muchas cosas de forma gratuita. Por ejemplo en WordPress hay registrados un 60.000.000 de blogs, y se ofrecen 1.200 plantillas gratuitas, por lo tanto nos da que hay unos 50.000 blogs con el mismo diseño… En las redes sociales como Facebook sólo disponemos de un 26% de área modificable. Todo lo demás biene predeterminado.

La complejidad que tenemos los diseñadores en estos tiempos es que se ha de diseñar lo mismo para varios dispositivos, diseño responsivo. Esto a la manera tradicional es un trabajo enorme. Por suerte hay nuevas herramientas que lo facilitan, que trabajan con diseño paramétrico, como los Alternate Layout de la última edición de InDesign, pensado para cambios de formatos, esto nos supone una nueva manera de pensar, y por lo tanto seguramente cambiarán las herramientas de diseño, no software de representación sino de creación. En arquitectura ya hay quien trabaja de esta manera, sólo haciendo una variación, el resultado se adapta. El lenguaje de patrones. Los precedentes que Rosa ha encontrado es el libro “3 Aspectos de matematica diseño” de Christopher Alexander que definía como debía ser un establecimiento, con las características que se elegían, cada aspecto tenía unas directrices, que se debían combinar. Uno de los diseños que más le ha gustado recientemente es la colección de libros de filosofía Octavo book del Atelier Carvalho Bernau, donde, con el bajo presupuesto, en vez de diseñar todas las cubiertas una a una, diseñaron y crearon un generador de cubiertas donde se definían las diferentes categorías y las características técnicas, y la cubierta la creaba el ordenador, así, pueden invertir más en un buen papel y destacar respecto a los de la competencia. Sobre si un ordenador puede llegar a diseñar ya hablaba Ken Garland en su manifiesto “First Things First”. Paul Rand, el ídolo de Rosa, ya comenta que la diferencia entre el ordenador y los diseñadores es que nosotros tenemos la pericia. Hay varios expertos que han investigado sobre nuestro lenguaje visual. Un libro interesante que se encontró, gracias al consejo de su esposo, es “Language of graphics” de Yuri Engelhardt, especialista en visualización de datos. Michael Twyman también buscó la manera de definir el lenguaje visual con “A Schema for the study of Graphic Language”. A otro nivel “Understanding Comics” de Scott McCloud. Y finalmente “Visual Variables” de Jaques Bertin. Todos estos ejemplos han animado a Rosa a empezar a generar su propio sistema de lenguaje visual. Partiendo del modo de codificación, literal, metafórico o por convención y del modo de expresión, objetos gráficos y la relación entre éstos.

Por otro lado uno de los temas que le preocupan es el dar un mejor servicio al autodiseño. Con un lenguaje paramétrico se podría dar un mejor servicio a quien no se puede permitir un diseñador profesional evitando las malvadas plantillas. Joan Trochut con su sistema tipográfico Súper Veloz permitió que con un solo juego tipográfico se pudieran crear infinidad de elementos gráficos, bajo un mismo criterio. Es importante gestionar mejor la creatividad. Karl Gerstner con el libro “Designing Programmes” hizo un compendio para alfabetos, que ayudaban a tomar decisiones, para racionalizar la elección de tipos, los procesos. Hay que estimular la creatividad, el colectivo Conditional Design, en sus workshops limitan las funciones y las características de cada participante, de manera que cada uno sólo puede hacer, por ejemplo, un tipo de trazo con un color determinado. La suma de todos ellos da resultados interesantísimos. También hay que optimizar recursos. Josef Müller-Brockmann ya decía que utilizando retículas se trabaja más rápido y por lo tanto se puede abaratar costos. A raíz del libro “Penguin Rules” de Jan Tschichold, nos explica que antes el diseñador lo que hacía era escribir órdenes, definiendo como debían ser las futuras piezas. Daban instrucciones a los preimpressors y los impresores. Quizá ahora también deberíamos hacerlo. En estos momentos los diseñadores gráficos lo hacemos todo, del concepto a las artes finales, por no hablar de aquellos que incluso se lo imprimen ellos mismos. También nos explicó el caso de Otto Neurath y el libro “Modern Man in the Making” y el Isotype, para contribuir a entender el mundo. Debemos ser más competitivos, interdisciplinares, seguramente conocer la programación, y así poder diseñar nuevos lenguajes de interfaz, los sistemas operativos y estar preparados para los nuevos formatos futuros. ¿Cuál será ese futuro?

Hay que decir que fue un Chill Laus bastante concurrido, sobre todo había un público más profesional. Como ya he dicho al principio, fue muy inspirador. En vez de explicarnos soluciones, nos abrió nuevas dudas y nuevos temas, que nos generan nuevas preguntas… Nos tenemos que plantear y proponer muchas cosas antes de que las diseñe un informático por ejemplo. La duración fue de dos estrellas.

El público del Chill Laus de Rosa Llop

ADC*E, Conferència / Conferencia, Disseny gràfic / Diseño gráfico, Premis / Premios, Publicitat / Publicidad

Great is not good enough

[cat] El proper 7 de juny, a Barcelona, es reunirà el jurat dels ADC*E Awards. De les peces seleccionades als diferents premis de disseny gràfic i publicitat d’arreu d’Europa, que s’hagin presentat, els d’aquí a través dels Laus, el jurat debatrà quines peces son Or i què els falta als Plata per ser-ho. Aprofitant que hi haurà una gran concentració de reconeguts creatius europeus a la ciutat, un any més s’organitza l’ADC*E Conference. A l’edició d’enguany es donaran a conèixer els guanyadors d’aquesta 22a edició. I com a estrella convidada, potser el dissenyador europeu que més ho peta a nivell internacional, l’Stefan Sagmeister, que reflexionarà sobre Disseny i felicitat. L’Stefan explorarà les possibilitats que té un dissenyador gràfic d’assolir la felicitat, compartint les seves tàctiques per assegurar-se que treballa per vocació evitant que esdevingui una simple feina i les possibilitats de dissenyar peces que indueixin a la felicitat per a l’audiència, a través dels seus darrers treballs. Els que no domineu, encara, l’anglès no patiu, hi haurà traducció simultània. L’acte serà al Mercat de les Flors de Barcelona, el dissabte 8 de juny, a dos quarts d’once del matí. Trobareu més informació i com comprar les vostres entrades a www.adceurope.org. Els socis de l’ADG-FAD tenim descompte!

[es] El próximo 7 de junio, en Barcelona, se reunirá el jurado de los ADC*E Awards. De las piezas seleccionadas en los diferentes premios de diseño gráfico y publicidad de toda Europa, que se hayan presentado, los de aquí a través de los Laus, el jurado debatirá qué piezas son Oro y que les falta a los Plata para serlo. Aprovechando que habrá una gran concentración de reconocidos creativos europeos en la ciudad, un año más se organiza la ADC*E Conference. En la edición de este año se darán a conocer los ganadores de esta 22ª edición. Y como estrella invitada, quizás el diseñador europeo que más lo peta a nivel internacional, Stefan Sagmeister, que reflexionará sobre Diseño y felicidad. Stefan explorará las posibilidades que tiene un diseñador gráfico de alcanzar la felicidad, compartiendo sus tácticas para asegurarse de que trabaja por vocación evitando que se convierta en un simple trabajo y las posibilidades de diseñar piezas que induzcan a la felicidad para el audiencia, a través de sus últimos trabajos. Los que no domináiss, aún, el inglés no os preocupéis, habrá traducción simultánea. El acto será en el Mercat de les Flors de Barcelona, el sábado 8 de junio, a las diez y media de la mañana. Encontraréis más información y cómo comprar vuestras entradas en www.adceurope.org. ¡Los socios de ADG-FAD tenemos descuento!

ADG FAD, Chill Laus, Disseny gràfic / Diseño gráfico, I+D, Software, Xerrada / Charla

CL 73 BCN

[cat] Per aquest més de maig us hem preparat un Chill Laus, que pot portar conseqüències, ja veurem… La convidada per a aquest Chill Laus, que es farà el proper dijous 30 de maig, és la Rosa Llop, una de les fundadores i integrants del col·letiu Grrr. Però en aquesta ocasió no ens parlarà del col·lectiu sinó de… Amb el títol “Guys, we have ran out of money… Now we have to think!”* mireu que ens proposa:

Vivim un moment molt excitant: la crisi i la producció digital ho estan canviant tot i la professió s’ha d’enfrontar a grans reptes. Els nostres clients han canviat les seves necessitats. El procés i la metodologia per dissenyar ja no poden ser les mateixes. I tampoc el model de negoci.

Fa una mica més d’un any em vaig penjar el cartell d’ex-designer i em vaig donar un temps per estudiar. Vaig començar a observar el món del desenvolupament de programari i la innovació per tractar de detectar què hi havia a la seva naturalesa que pogués servir per obrir noves perspectives al món del disseny gràfic. Aquestes idees les vaig escrivint al meu blog personal i tot aquest temps m’ha servit per dibuixar un mapa sobre el qual situar els canvis que està provocant l’avanç digital i a quins reptes ens hem d’enfrontar els dissenyadors.

En aquest Chill Laus m’agradaria compartir amb tu una mica d’informació d’aquí i d’allà: eines per enfrontar-nos a noves necessitats, metodologies de treball més dinàmiques, algunes reflexions sobre el disseny en general i per què cal Pensar el disseny gràfic en particular.
Comparteix també la teva visió amb mi! Hi haurà cervesa!

Doncs després d’aquesta presentació, només cal dir que la sessió serà a l’Auditori del FAD a les 20.00 i trobareu més informació i com apuntar-vos aquí.

 

[es] Para este mes de mayo os hemos preparado un Chill Laus, que puede traer consecuencias, ya veremos… La invitada para este Chill Laus, que se realizará el próximo jueves 30 de mayo, es Rosa Llop, una de las fundadoras e integrantes del colectivo letiu Grrr. Pero en esta ocasión no nos hablará del colectivo sino de… Con el título “Guys, we have ran out of money… Now we have to think!”* mirad que nos propone:

Vivimos un momento muy excitante: la crisis y la producción digital lo están cambiando todo y la profesión ha de enfrontarse a grandes retos. Nuestros clientes han cambiado sus necesidades. El proceso y la metodología para diseñar ya no pueden ser las mismas. Y tampoco el modelo de negocio.

Hace algo más de un año me colgué el cartel de ex-designer y me dí un tiempo para estudiar. Empecé a observar el mundo del desarrollo de software y la innovación para tratar de detectar qué había en su naturaleza que pudiera servir para abrir nuevas perspectivas al mundo del diseño gráfico. Estas ideas las voy escribiendo en mi blog personal y todo este tiempo me ha servido para dibujar un mapa sobre el que situar los cambios que está provocando el avance digital y a qué retos debemos enfrentarnos los diseñadores.

En este Chill Laus me gustaría compartir contigo un poco de información de aquí y de allá: herramientas para enfrentarnos a nuevas necesidades, metodologías de trabajo más dinámicas, algunas reflexiones sobre el diseño en general y porqué es necesario Pensar el diseño gráfico en particular.
Comparte también tu visión conmigo! Habrá cerveza!

Pues después de esta presentación, solo falta decir que la sesión será en el Auditorio del FAD a las 20.00 y encontrará más información y cómo apuntarse aquí.

ADG FAD, Festa / Fiesta, Laus, Premis / Premios

Oh là Laus!

[cat] Com us deveu imaginar ja falta menys per a la Nit Laus, la nit on es desvetllaran qui son els treballs, i els equips, que han aconseguit el preuat element, l’or. Però com que encara haureu d’esperar un xic més, aquest mes us hem preparat la Oh là Laus! La festa dels Finalistes. Si ja us han informat que alguna o totes les vostres peces han estat seleccionades pel jurat dels Premis Laus d’enguany? Aquesta és la vostra oportunitat per saber contra quines peces competiu per a l’Or Laus. A més d’admirar (i criticar, ja ho sabem) les peces dels demés col·legues de professió podreu votar la peça que considereu més interessant. La més votada serà el Premi del Públic que es desvetllarà, evidentment, a la Nit Laus. L’acte serà amenitzat pel sorprenent i irreverent cantant “internacional” Boris Michael. L’acte es farà a l’Antiga Fabrica Damm el proper dimecres 29 de maig a dos quarts de vuit del vespre, l’entrada és lliure, però cal reserva prèvia, l’aforament és limitat.  Per més informació a l’esdeveniment de Facebook.

[es] Como os debéis imaginar ya falta menos para la Nit Laus, la noche donde se desvelarán cuáles son los trabajos, y los equipos, que han conseguido el preciado elemento, el oro. Pero como todavía tendréis que esperar un poquito más, este mes os hemos preparado la Oh là Laus! La fiesta de los Finalistas. Si ya os han informado de que alguna o todas vuestras piezas han sido seleccionadas por el jurado de los Premios Laus de este año? Esta es vuestra oportunidad para saber contra qué piezas competís para el Oro Laus. Además de admirar (y criticar, ya lo sabemos) las piezas de los demás colegas de profesión podréis votar la pieza que consideréis más interesante. La más votada será el Premio del Público que se desvelará, evidentemente, en la Nit Laus. El acto será amenizado por el sorprendente e irreverente cantante “internacional” Boris Michael. El acto se realizará en la Antigua Fabrica Damm el próximo miércoles 29 de mayo a las siete y media de la tarde, la entrada es libre, pero es necesario reserva previa, el aforo es limitado. Para más información en el evento de Facebook.

Alternatiu / Alternativo, Festa / Fiesta, Il·lustració / Ilustración, Workshop, Xerrada / Charla

1er Maratón de collage

[cat] Seguint amb la temàtica del passat Chill Laus a Madrid, aquest cap de setmana, la Revista Visual i Proyecto Gorrión organitzen amb la col·laboració de l’ADG-FAD, Estrella Damm i RockStar, la primera marató de collage. Seran 24 hores ininterrompudes de creació acompanyades de microxerrades magistrals, projeccions, música, regals i sorpreses. La marató començarà aquest divendres 24 de maig a les vuit del vespre i conclourà, el dissabte al vespre amb l’exposició de les peces creades, festa, mercadillu i intercanvi. Una d’aquestes sorpreses ja s’ha desvetllat, el dissabte a partir de les cinc de la tarda hi haurà una sessió de Collage Colaboratiu a carrec de la Sociedad de Collage de Madrid, representat en aquesta ocasió per Rubén B, Teresa Ciscar, Miluca Sanz, Sr. García i Raúl Gil. Una ocasió fantàstica per combinar el gaudir de la festa i de la creativitat. La sessió es farà a la seu de Visual, carrer Abtao 25, nau C de Madrid. Trobareu més informació i com apuntar-vos en l’esdeveniment de Facebook, les places son limitade.

[es] Siguiendo con la temática del pasado Chill Laus en Madrid, este fin de semana, la Revista Visual y Proyecto Gorrión organizan con la colaboración de ADG-FAD, Estrella Damm y RockStar, el primer maratón de collage. Serán 24 horas ininterrumpidas de creación acompañadas de micro charlas magistrales, proyecciones, música, regalos y sorpresas. El maratón comenzará este viernes 24 de mayo a las ocho de la tarde y concluirá, el sábado por la noche con la exposición de las piezas creadas, fiesta, mercadillo e intercambio. Una de estas sorpresas ya se ha desvelado, el sábado a partir de las cinco de la tarde habrá una sesión de Collage Colaborativo a cargo de la Sociedad de Collage de Madrid, representado en esta ocasión por Rubén B, Teresa Ciscar, Miluca Sanz, Sr. García y Raúl Gil. Una ocasión fantástica para combinar el disfrute de la fiesta y de la creatividad. La sesión se realizará en la sede de Visual, calle Abtao 25, nave C de Madrid. Encontraréisá más información y cómo apuntarse en el evento de Facebook, las plazas son limitadas.

ADG FAD, Branding, Chill Laus, Xerrada / Charla

Chill Laus Comuniza

En Javier Velilla, l'Olga Llopis i l'Alba Villanueva al Chill Laus d'abril

[cat] El darrer dimecres d’abril, a Barcelona, vam poder gaudir d’una nova sessió de Chill Laus força interessant gracies a la gent de Comuniza, l’Olga Llopis, l’Alba Villanueva i en Javier Velilla. Van començar parlant de la idea del maridatge, ajuntar coses que no tenen a veure, com jugar amb Lego i Tente a l’hora. Ells treballen en els codis culturals d’un context cultural. Un exemple d’aquest és per què la majoria guardem els ous a la nevera si al super estan fora de la secció de refrigerats? A altres països no es fa. Ells sempre treballen en equip, no només a nivell intern, en els projectes d’identitat visual hi intervenen el client, el dissenyador i l’estratega i altres especialistes, com especialistes en naming i impressors… A nivell intern també es van passant els projectes, així tot passa per totes les mans. Es “piquen” per l’autoria dels projectes, però en definitiva son de Comuniza, ja que tots hi han aportat alguna cosa. L’estratègia sense disseny és un document, per a que aquest arribi a bon port cal la participació d’uns professionals. La identitat d’una marca es compon de molts aspectes com la identitat verbal, la visual, el comportament i altres elements, però tots han d’anar d’acord amb l’estratègia de la marca. Cal un concepte rellevant. Per a un bon maridatge, el primer que cal saber és de quins ingredients disposem, fent un anàlisi de la situació actual. La marca, que és el client, i l’entorn, que és la competència i marques de referència d’altres sectors. Un cop es coneix cal fer un diagnòstic i una proposta estratègica, per finalment formalitzar estratègica i conceptualment. Aquí es mostren les certeses, l’essència de la marca, el seu mapa semàntic, el naming i el to de la marca.

Però, tenim clar el que és una marca? Quan s’industrialitza la producció la majoria de productes son indiferenciables i massius, cal un marcatge per distingir-los, ja sigui per qualitat, origen, garantia o pel fabricant. Amb aquest marcatge moltes marques del mateix sector s’assemblen, per això cal afegir-hi concepte i significat. El marquisme com a tret cultural.

Per què l’estratègia és important? En la situació actual als clients les coses els van pitjor, per tant a nosaltres també. Hi ha dues tipologies de marques que no els van be les coses, les que pateixen narcisisme, aquelles que no s’adonen que tot ha canviat i les que pateixen adaptabilitat, aquelles que només miren enfora, sense mirar-se dins. Estratègia és gestionar recursos limitats: econòmics, operatius, temporals. És escollir. Perquè escollir convida a connectar més estretament amb els objectius corporatius. Tot comença amb unes preguntes bàsiques, del tipus Barri Sèsam, referides als ser, al fer, al percebre i al valor de la marca. Qui ets? què sou? com sou? què feu? com us veuen? etc. Amb aquestes coneixerem bé la identitat, la marca, la imatge i evidentment el valor d’aquesta.

Ens creiem els briefing que ens passa el client? S’ha d’aclarir i focalitzar, perquè solen ser massa generals i poc precisos. Cal conèixer les necessitats reals, els usuaris, la competència i la consistència. Cal alinear tendències. Tot canvia i per destacar un s’ha d’anticipar i actuar. Tothom és verge d’una manera o altre a nivell de consumidor, ja que amb l’innovació està ple de noves regles, per això cal fer propostes senzilles i intuïtives per seduir als nous clients. S’ha de connectar amb els insights i no amb els targets socio-demogràfics d’abans. És més rellevant la manera de ser i l’estil de vida, així s’entén i es connecta. Cal preparar un briefing millor, fent preguntes amb més intenció, per saber exactament quin és el territori de la marca, el seu posicionament, les seves experiències i el seu producte, per poder incrementar l’interès de la marca i la seva diferenciació. S’ha de buscar el tret mínim comú denominador.

Aquest també va ser un Chill Laus amb molta participació, i agraïts que hi assistissin molts socis de l’ADG-FAD. Evidentment que el tema és super interessant i per desgràcia una mica desconegut per a molts professionals del disseny gràfic. El torn de preguntes va ser també força interessant per conèixer tant a aquests professionals com l’essència de la seva feina. Podeu veure el document de la presentació al següent enllaç. La durada va ser de dues estrelles.

 

Los Comuniza en el Chill Laus de abril

[es] El último miércoles de abril, en Barcelona, ​​pudimos disfrutar de una nueva sesión de Chill Laus muy interesante gracias a la gente de Comuniza, Olga Llopis, Alba Villanueva y Javier Velilla. Empezaron hablando de la idea del maridaje, juntar cosas que no tienen que ver, como jugar con Lego y Tente a la vez. Ellos trabajan en los códigos culturales de un contexto cultural. Un ejemplo de esto es ¿por qué la mayoría guardamos los huevos en la nevera si en el super están fuera de la sección de refrigerados? En otros países no se hace. Ellos siempre trabajan en equipo, no sólo a nivel interno, en los proyectos de identidad visual intervienen el cliente, el diseñador y el estratega y otros especialistas, como especialistas en naming e impresores… A nivel interno también se van pasando los proyectos, así todo pasa por todas las manos. Se “pican” por la autoría de los proyectos, pero en definitiva son de Comuniza, ya que todos han aportado algo. La estrategia sin diseño es un documento, para que éste llegue a buen puerto es necesaria la participación de unos profesionales. La identidad de una marca se compone de muchos aspectos como la identidad verbal, la visual, el comportamiento y otros elementos, pero todos tienen que ir de acuerdo con la estrategia de la marca. Es necesario un concepto relevante. Para un buen maridaje, lo primero que hay que saber es de qué ingredientes disponemos, haciendo un análisis de la situación actual. La marca, que es el cliente, y el entorno, que es la competencia y marcas de referencia de otros sectores. Una vez se conoce hay que hacer un diagnóstico y una propuesta estratégica, para finalmente formalizar estratégica y conceptualmente. Aquí se muestran las certezas, la esencia de la marca, su mapa semántico, el naming y el tono de la marca.

Pero ¿tenemos claro lo que es una marca? Cuando se industrializa la producción la mayoría de productos son indiferenciables y masivos, hay un marcaje para distinguirlos, ya sea por calidad, origen, garantía o por el fabricante. Con este marcado muchas marcas del mismo sector se parecen, por eso hay que añadir concepto y significado. El marquismo como rasgo cultural.

¿Por qué la estrategia es importante? En la situación actual a los clientes las cosas les van peor, por lo tanto a nosotros también. Hay dos tipologías de marcas que no les van bien las cosas, las que sufren narcisismo, aquellas que no se dan cuenta de que todo ha cambiado y las que sufren adaptabilidad, aquellas que sólo miran hacia fuera, sin mirarse dentro. Estrategia es gestionar recursos limitados: económicos, operativos, temporales. Es elegir. Porque elegir invita a conectar más estrechamente con los objetivos corporativos. Todo empienza con unas preguntas básicas, del tipo Barrio Sésamo, referidas a los ser, a hacer, a percibir y el valor de la marca. ¿Quién eres? ¿qué son? ¿como sois? ¿qué haces? ¿como os ven? etc. Con estas conoceremos bien la identidad, la marca, la imagen y evidentemente el valor de esta.

¿Nos creemos los briefing que nos pasa el cliente? Se debe aclarar y focalizar, porque suelen ser demasiado generales y poco precisos. Es necesario conocer las necesidades reales, los usuarios, la competencia y la consistencia. Es necesario alinear tendencias. Todo cambia y para destacar uno se debe anticipar y actuar. Todo el mundo es virgen de un modo u otro a nivel de consumidor, ya que con la innovación está lleno de nuevas reglas, por eso hay que hacer propuestas sencillas e intuitivas para seducir a los nuevos clientes. Debe conectarse con los insights y no con los targets sociodemográficos de antes. Es más relevante la forma de ser y el estilo de vida, así se entiende y se conecta. Hay que preparar un briefing mejor, haciendo preguntas con más intención, para saber exactamente cuál es el territorio de la marca, su posicionamiento, sus experiencias y su producto, para poder incrementar el interés de la marca y su diferenciación. Se debe buscar el rasgo mínimo común denominador.

Este también fue un Chill Laus con mucha participación, y agradecidos que asistieran muchos socios de la ADG-FAD. Evidentemente que el tema es super interesante y por desgracia algo desconocido para muchos profesionales del diseño gráfico. El turno de preguntas fue también muy interesante para conocer tanto a estos profesionales como la esencia de su trabajo. Podéis ver el documento de la presentación en el siguiente enlace. La duración fue de dos estrellas.

El público del Chill Laus de abril con los Comuniza

Opinió / Opinión, Publicitat / Publicidad, Xerrada / Charla

{1+X+Y}

[cat] Sembla ser que això de les xerrades informals al entorn al disseny i la creativitat funciona. La gent de Complot tornen a engegar les seves, però amb un nou format, {1+X+Y} Sharing Ideas. La idea d’aquestes xerrades és redescobrir les converses entre amics, reflexionant en un debat improvisat, on el principal son les persones i els seus pensaments. La gracia d’aquest format és que només es dona a conèixer a un dels convidats, que en aquesta primera ocasió, divendres 3 de maig, serà en Toni Segarra, fundador de *S.C.P.F… {1}. Però qui l’acompanyarà? doncs un, {X}, serà un convidat d’en Toni i l’altre, {Y}, algú que serà convidat per {X}. Per tant només {X} coneix als dos convidats. A part cada un d’ells escollirà un tema de conversa. Les sessió seran cada primer divendres de mes a la Fabrica Moritz, a les set de la tarda. Si voleu gaudir d’aquest nou format trobareu més informació al web www.ideas1xy.com. Per als que no podeu assistir-hi, l’esdeveniment serà retransmès en directe al seu web i podreu participar-hi via Twitter. No us pica la curiositat?

[es] Parece ser que esto de las charlas informales en torno al diseño y la creatividad funciona. La gente de Complot vuelven a poner en marcha las suyas, pero con un nuevo formato, {1 + X + Y} Sharing Ideas. La idea de estas charlas es redescubrir las conversaciones entre amigos, reflexionando en un debate improvisado, donde lo principal son las personas y sus pensamientos. La gracia de este formato es que sólo se da a conocer a uno de los invitados, que en esta primera ocasión, el viernes 3 de mayo, será Toni Segarra, fundador de *S.C.P.F…  {1}. Pero ¿quien lo acompañará? pues uno, {X}, será un invitado de Toni y el otro, {Y}, alguien que será invitado por {X}. Por tanto sólo {X} conoce a los dos invitados. Aparte cada uno de ellos escogerá un tema de conversación. Las sesión serán cada primer viernes de mes en la Fabrica Moritz de Barcelona, a las siete de la tarde. Si queréis disfrutar de este nuevo formato encontraréis más información en la web www.ideas1xy.com. Para los que no podáis asistir, el evento será retransmitido en directo en su web y podréis participar vía Twitter. ¿No os pica la curiosidad?

Disseny general / Diseño general, Disseny gràfic / Diseño gráfico, Formació / Formación, Xerrada / Charla

Design Beast

[cat] Som conscients que el format dels Chill Laus funciona i sabem que altres col·lectius també munten les seves xerrades informals a diferents indrets. Avui us parlaré de la que organitzen tres estudiants de l’ESDi de Sabadell, la Georgina Capdevila, l’Humbert Clotet i l’Alain Jaimez. Reconec que si recomano aquest esdeveniment, amb tots els que hi ha, és perquè se’ls ha de reconèixer el merit de sent estudiants implicar-se en aquests muntatges i venir al darrer Chill Laus i donar-se a conèixer. Aquesta ÉSDissabte que us presento és la 3a edició. El proper dijous 2 de maig, a partir de les quatre de la tarda podreu sentir les experiències i xerrar amb la Georgina Santiago, dissenyadora de Moda, amb els esbojarrats i sempre sorprenents germans Mingarro, alies Brosmind i finalment amb l’Alba Rossell i Santi Fuster, graduats de l’ESDi i integrants de l’estudi Bendita Gloria. Tots ells unes bèsties del disseny. Trobareu més informació al web de l’ESDi.

[es] Somos conscientes de que el formato de los Chill Laus funciona y sabemos que otros colectivos también montan sus charlas informales en diferentes lugares. Hoy os hablaré de la que organizan tres estudiantes de ESDi de Sabadell (Barcelona), Georgina Capdevila, Humbert Clotet y Alain Jaimez. Reconozco que si recomiendo este evento, con todos los que hay, es porque se les debe reconocer el mérito de siendo estudiantes implicarse en estos montajes y venir al último Chill Laus y darse a conocer. Esta ÉSDissabte que os presento es la 3ª edición. El próximo jueves 2 de mayo, a partir de las cuatro de la tarde podréis escuchar las experiencias y charlar con Georgina Santiago, diseñadora de Moda, con los alocados y siempre sorprendentes hermanos Mingarro, alias Brosmind y finalmente con Alba Rosell y Santi Fuster, graduados de ESDi e integrantes del estudio Bendita Gloria. Todos ellos unas bestias del diseño. Encontraréis más información en la web de ESDi.