ADG FAD, Chill Laus, Disseny gràfic / Diseño gráfico, Editorial, Opinió / Opinión

CL 40 BCN Enric Jardí

L'Enric Jardí aomentant un dels treballs

L'Enric Jardí comentant un dels treballs

[cat]
Ahir al vespre va tenir lloc a l’Auditori del FAD el darrer Chill Laus de la temporada, i amb aquest a Barcelona ja n’hem fet 40, Déu n’hi do! Com ja sabeu el convidat va ser l’Enric Jardí (www.enricjardi.com), ex-president de l’ADG-FAD i impulsor dels Chill Laus, es nota que coneix el format. Com estava anunciat partia del punt 3 del seu decàleg. Primer va explicar que aquest, que va publicar a la revista Visual, va ser una parodia dels  manifestos que tants i tants dissenyadors consagrats han fet, segurament per justificar la seva ètica. En el punt 3 diu que l’important és el procés de creació… però realment el que ens importa és que el resultat satisfaci les necessitats del client, i que aquest ens pagui. Evidentment tots gaudim fent la nostra feina i ens encanta quan trobem el camí adequat. Un cop feta aquesta introducció, l’Enric ens va explicar diferents treballs i com els anava resolent, en funció de les necessitats reals del client. Va començar amb el logotip per a l’editorial Columna. Partien d’un logotip correcte, però les diferents aplicacions s’havien anat de mare. El client d’editorial en general vol per al seu logotip algun dibuixet i molts cops un animalet, potser per influencia de Penguin. Parlant amb el client va anar traçant el camí a seguir, si volien només lletres o si s’havia de buscar una imatge, i si aquesta havia de ser figurativa o abstracte. Al final, la solució que van trobar va ser composar el logotip en vertical, com una columna. Un resultat molt simple, però amb un llarg recorregut per arribar-hi. El següent projecte va ser el cartell de les festes de la Mercè del 2007. Molts cops aquest encàrrec se li feia a algun artista. El problema que es detectava és que partint del cartell no era fàcil declinar a les demés aplicacions. Per això, ja que li van encarregar a un dissenyador gràfic, es va plantejar una imatge que variava en funció de les diferents mides de l’aplicació. Un altre dels treballs que va explicar va ser el Pla de Riscos de la Generalitat de Catalunya. Van decidir crear un llenguatge nou, fugint dels pictogrames. Com a element comú hi havia unes franges del tipus “Alerta” i amb les il·lustracions del José Luis Merino escenificaven les diferents situacions per evitar els riscos. El quart projecte va ser la revista Cultua, una revista per llegir. Per això van buscar el disseny més adequat per aquest fi. Un format mig, entre Din-A4 i llibre de butxaca, una sola columna d’uns 60 espais. I pel que fa a les imatges a cada número es convida a un fotògraf que faci fotografies sobre el tema general, que s’integren en una retícula clarament vertical. El següent treball va ser per a la revista El Jueves. El client no tenia molt clar que volia, però estava detectant que la revista estava quedant-se antiga. Se’ls va plantejar unificar-la una mica, fent servir unes tipografies concretes i certes gammes de colors. El canvi no va ser molt sonat, era la intenció, per no perdre l’essència de la revista. El darrer treball va ser el llibre Impossibles possibles fet amb Gràfiques Orient, on van treballar amb diferents tècniques d’impressió, algunes més conegudes i d’altres no tant. Després va venir el torn de preguntes, cal destacar que es va discutir una mica sobre l’ètica del professional, si realment tenim un límit de fins a quin punt acceptaríem certes feines de segons quins clients. Cal ser sincer, tots tenim uns ideals, però tots em de menjar… He de dir que aquest darrer Chill Laus va ser molt concorregut, tot un èxit, va ser divertit i dinàmic. Va durar gairebé tres estrelles i ben fresquetes!

Enric Jardí hablando con los asistentes

Enric Jardí hablando con los asistentes

[es]
Ayer por la tarde tuvo lugar en el Auditorio del FAD el último Chill Laus de la temporada, y con éste en Barcelona ya hemos hecho 40, no está mal! Como ya sabéis el invitado fue Enric Jardí (www.enricjardi.com), ex-presidente del ADG-FAD y impulsor de los Chill Laus, se nota que conoce el formato. Como estaba anunciado partía del punto 3 de su decálogo. Primero explicó que éste, que publicó en la revista Visual, fue una parodia de los manifiestos que tantos y tantos diseñadores consagrados han hecho, seguramente para justificar su ética. En el punto 3 dice que lo importante es el proceso de creación… pero realmente lo que nos importa es que el resultado satisfaga las necesidades del cliente, y que éste nos pague. Evidentemente todos disfrutamos haciendo nuestro trabajo y nos encanta cuando encontramos el camino adecuado. Una vez hecha esta introducción, Enric nos contó diferentes trabajos y cómo los iba resolviendo, en función de las necesidades reales del cliente. Empezó con el logotipo para la editorial Columna. Partían de un logotipo correcto, pero las diferentes aplicaciones se habían ido de madre. El cliente de editorial en general quiere para su logotipo algún dibujito y muchas veces un animalito, quizás por influencia de Penguin. Hablando con el cliente fue trazando el camino a seguir, si querían sólo letras o si tenían que buscar una imagen, y si ésta debía ser figurativa o abstracta. Al final, la solución que encontraron fue componer el logotipo en vertical, como una columna. Un resultado muy simple, pero con un largo recorrido para llegar. El siguiente proyecto fue el cartel de las fiestas de la Mercè del 2007. Muchas veces este encargo se le hacía a algún artista. El problema que se detectaba es que partiendo del cartel no era fácil declinar a las demás aplicaciones. Por ello, ya que le encargaron a un diseñador gráfico, se planteó una imagen que variaba en función de las diferentes medidas de la aplicación. Otro de los trabajos que explicó fue el Plan de Riesgos de la Generalitat de Catalunya. Decidieron crear un lenguaje nuevo, huyendo de los pictogramas. Como elemento común había unas franjas del tipo “Alerta” y con las ilustraciones de José Luis Merino escenificaban las diferentes situaciones para evitar los riesgos. El cuarto proyecto fue la revista Cultura, una revista para leer. Por eso buscaron el diseño más adecuado para este fin. Un formato medio, entre Din-A4 y libro de bolsillo, una sola columna de unos 60 espacios. Y en cuanto a las imágenes en cada número se invita a un fotógrafo que haga fotografías sobre el tema general, que se integran en una retícula claramente vertical. El siguiente trabajo fue para la revista El Jueves. El cliente no tenía muy claro que quería, pero estaba detectando que la revista estaba quedándose antigua. Se les planteó unificar un poco, utilizando unas tipografías concretas y ciertas gamas de colores. El cambio no fue muy sonado, era la intención, para no perder la esencia de la revista. El último trabajo fue el libro Impossibles possibles hecho con Gràfiques Orient, donde trabajaron con diferentes técnicas de impresión, algunas más conocidas y otras no tanto. Después vino el turno de preguntas, cabe destacar que se discutió un poco sobre la ética del profesional, si realmente tenemos un límite de hasta qué punto aceptaríamos ciertas trabajos de algunos clientes. Hay que ser sincero, todos tenemos unos ideales, pero todos tenemos que comer… Debo decir que este último Chill Laus fue muy concurrido, todo un éxito, fue divertido y dinámico. Duró casi tres estrellas y bien fresquitas!

speak up

Add your comment below, or trackback from your own site.

Subscribe to these comments.

Be nice. Keep it clean. Stay on topic. No spam.

You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*Required Fields