L'Alexander Matos i en Jõao Bicker mentres els presentaven

[cat]
Dimecres passat l’Alexander Matos i en Jõao Bicker del estudi portuguès FBA van ser els convidats del Chill Laus. L’Alexander, amb un espanyol prou correcte, i en Jõao, amb un portuguès que s’entenia bastant bé, ens van explicar com es va muntar l’estudi. De fet en Jõao és biòleg de formació, i s’havia dedicat molt als temes d’edició de llibres i l’Alexander, és enginyer d’electrotècnia. Coimbra és una ciutat universitària, ells anaven fent feines i de manera natural van acabar muntant l’estudi, ja que veien que ells mateixos podien anar assumint les diferents tasques. Van començar fent les imatges corporatives d’algunes empresses del viver d’empreses, on es van instal·lar. En aquests vivers la majoria d’empreses estan molt relacionades amb la universitat, i són empresses tecnològiques, com per exemple una empresa de software crític, que tenia un producte molt bo, però la imatge no donava confiança. Era terrible, l’havien fet els propis emprenedors. El problema és que un cop que l’empresa creix i ja té el seu propi departament de màrqueting, deixen d’encarregar-los feines. Però ja els agrada tenir nous reptes. Per al Centenari de la República Portuguesa, en un principi es va convocar un concurs entre els joves. Un error. El resultat no era bo, per tant els hi van encarregar la feina, però a corre-cuita. Van treballar la idea d’un alfabet dins d’una graella, simbolitzant els individus que formen la república. A partir d’aquí van simplificar-ho i desenvolupar el logotip per a la correcta aplicació. També ens van mostrar diferents treballs per a museus. A ells els agrada implicar-se en el projecte, no només aplicar-hi la gràfica. Un dels més interessants va ser l’exposició Darwin 150-200, on van aconseguir unificar tots els museus de les diferents facultats de ciències. Per a la Weltliteratur, una exposició de literatura, que no de llibres, de principis de segle XX, es van inspirar en l’imaginari de les primeres avantguardes. A la dels National Design Awards es van trobar el problema de mostrar peces de forma i mida molt diferent. Van optar per una mena de passadís, on a fora es mostrava obertament l’estructura i a dins es veien les peces, amb una clara tendència per als suports digitals. De disseny editorial també n’han fet. Per a l’editorial Minotauro, sobre literatura contemporània espanyola, com que es volien diferenciar de llibre més aviat tècnic del entorn universitari, se’ls van plantejar com a objectes, sabent que no serien grans èxits de vendes, però sí que a l’editorial li serviria per anar canviant la seva imatge. Per a l’editorial Fenda, el client els hi va posar unes limitacions per a tots els dissenys: una sola tipo, fons blanc i tinta negra i vermella. Que la composició expressi. En el torn de preguntes ens van mostrar la imatge del esdeveniment de Portugal Convida, que està inspirat en les festes populars, ens els vestits i els brodats. Sobre les seves intencions de créixer van dir que sí, però amb la calma, ja que la normativa de contractes a Portugal és molt dura – contractar a algú nou és comparable a una adopció! A part que els preocupa l’organització de l’estudi per poder mantenir la seva filosofia.
Tot i no ser un dels Chill Laus amb més èxit de públic, déu n’hi do. Va ser força interessant, sobretot per veure com treballen al país veí. La durada va ser d’un parell d’estrelles.

Alexander Matos y Jõao Bicker durante el Chill Laus

[es]
El miércoles pasado Alexander Matos y Jõao Bicker del estudio portugués FBA fueron los invitados del Chill Laus. Alexander, con un español bastante correcto, y  Jõao, con un portugués que se entendía bastante bien, nos explicaron cómo se montó el estudio. De hecho Jõao es biólogo de formación, y se había dedicado mucho a los temas de edición de libros y Alexander, es ingeniero de electrotecnia. Coimbra es una ciudad universitaria, ellos iban haciendo trabajos y de manera natural acabaron montando el estudio, ya que veían que ellos mismos podían ir asumiendo las diferentes tareas. Empezaron haciendo las imágenes corporativas de algunas empresas del vivero de empresas, donde se instalaron. En estos viveros la mayoría de empresas están muy relacionadas con la universidad, y son empresas tecnológicas, como por ejemplo una empresa de software crítico, que tenía un producto muy bueno, pero la imagen no daba confianza. Era terrible, la habían hecho los propios emprendedores. El problema es que una vez que la empresa crece y ya tiene su propio departamento de marketing, dejan de encargarles trabajos. Pero ya les gusta tener nuevos retos. Para el Centenario de la República Portuguesa, en un principio se convocó un concurso entre los jóvenes. Un error. El resultado no era bueno, y les encargaron a ellos el trabajo, pero a toda prisa. Trabajaron la idea de un alfabeto dentro de una parrilla, simbolizando a los individuos que forman la república. A partir de aquí lo simplificaron y desarrollaron el logotipo para la correcta aplicación. También nos mostraron diferentes trabajos para museos. A ellos les gusta implicarse en el proyecto, no sólo aplicar la gráfica. Uno de los más interesantes fue la exposición Darwin 150-200, donde consiguieron unificar todos los museos de las diferentes facultades de ciencias. Para la Weltliteratur, una exposición de literatura, que no de libros, de principios de siglo XX, se inspiraron en el imaginario de las primeras vanguardias. En la de los National Design Awards se encontraron el problema de mostrar piezas de forma y tamaño muy diferente. Optaron por una especie de pasadizo, donde a fuera se mostraba abiertamente la estructura y a dentro se veían las piezas, con una clara tendencia de los soportes digitales. De diseño editorial también han hecho. Para la editorial Minotauro, sobre literatura contemporánea española, como se querían diferenciar de libro más bien técnico del entorno universitario, se los plantearon como objetos, sabiendo que no serían grandes éxitos de ventas, pero sí que a la editorial le serviría para ir cambiando su imagen. Para el editorial Fenda, el cliente les puso unas limitaciones para todos los diseños: una sola tipo, fondo blanco y tinta negra y roja. Que la composición exprese. En el turno de preguntas nos mostraron la imagen del acontecimiento de Portugal Convida, que está inspirado en las fiestas populares, en los trajes y los bordados. Sobre sus intenciones de crecer dijeron que sí, pero con la calma, ya que la normativa de contratos en Portugal es muy dura – ¡contratar a alguien nuevo es comparable a una adopción! Aparte que les preocupa la organización del estudio para poder mantener su filosofía.
A pesar de no ser uno de los Chill Laus con más éxito de público, no estuvo mal. Fue bastante interesante, sobre todo para ver cómo trabajan en el país vecino. La duración fue de un par de estrellas.