Coneix als membres del jurat dels premis ArtsFAD 2019

ho

L’artista Rosa Amorós, els comissaris Sonia Fernández Pan i Martí Peran, el conservador Alex Mitrani i la periodista d’art Maria Palau.

A escassos dies que tanqui la convocatòria per presentar peces als Premis ArtsFAD, us presentem als membres del seu jurat, professionals de l’art amb diverses perspectives sobre la professió: de la teoria a la pràctica de l’art, passant pel comissariat, la conservació o el periodisme. Hem triat una cita de cadascú d’ells que deixa entreveure la seva vinculació amb l’àmbit de l’art que representen:

 

 

Rosa Amorós, artista.

“La matèria és molt important i sempre escullo la que em permet explicar un determinat pensament o sensació. El paper em consent matisos de lleugeresa i transparència que no aconseguiria d’una altra manera.”

Extracte d’una conversa amb Roberta Bosco, publicada a l’article «Las obsesiones de Rosa Amorós» al El País

 

Rosa Amorós Bernadó desenvolupa la seva activitat artística amb l’escultura i la pintura. Els seus materials predilectes són la ceràmica, el paper, la tinta xina i el gouache. Amorós realitza els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i a l’Escola Massana, on també exerceix com a professora entre el 1971 i el 2005. Actualment, Amorós té obra a l’exposició «Liberxina: Pop i nous pensaments artístics» al MNAC.

 

 

Sonia Fernández Pan, comissària (in)dependent.

“A comissariar m’han ensenyat les artistes. (…) Crec que sempre he comissariat d’estómac, a través d’alguna cosa que em diu has d’anar per aquí. Ho podríem anomenar intuïció, però no entenent-ho com una cosa que apareix i t’il·lumina, sinó més aviat com a experiència acumulada, com a coneixement situat o experimentat des del passat i actualitzat en present “

Extracte d’una entrevista de Fernando Gandasegui

 

Sonia Fernández Pan es defineix com a comissària (in) dependent i investiga i escriu a través de l’art. És autora d’esnorquel, un projecte personal en forma d’arxiu on-line amb podcast, textos i converses per escrit, on posar en pràctica la necessitat -i el desig- de pensar en companyia d’uns altres. Editora del llibre «A Brief History of the Future», va començar a comissariar amb «F de Ficció» (Can Felipa, Barcelona, 2013), per seguir amb «El futur no espera» (La Capella, Barcelona 2014-15), «Microfísica del dibuix» (escampat Normal, La Corunya, 2015), «Diògenes sense complex» (Hangar, Barcelona, 2015), «The more we know about them, the stranger they become» (Arts Santa Mònica, Barcelona 2017), «As if we could scrape the color of the Sant Martí and still see» (Twin Gallery, Madrid, 2018) i «Mirror becomes a razor when it ‘s broken» (CentroCentro, Madrid, 2018-19).

 

 

 

Maria Palau, periodista especialitzada en art.

“M’agraden els museus amb bones cartel·les. Per bones entenc que em suggereixin mirades a les obres d’art. No que me les imposin, dic que me les insinuïn (fins i tot puc no estar-hi d’acord). (…) En una cartel·la deficient és on comença l’avorriment en un museu. (…) Tampoc entenc que, sobretot en art contemporani, es prescindeixi de les cartel·les. Que cadascú ho interpreti com vulgui, diuen. Sí, però no. Una bona cartel·la és una creació personal.”

Extracte de l’article d’opinió «A favor de les cartel·les» publicat a la seva columna «De reüll» a El Punt Avui

 

Palau és redactora d’arts visuals del diari El Punt Avui. Llicenciada en periodisme per la UAB, és membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA). El 2014 va rebre el premi GAC a la crítica d’art, atorgat per les galeries, per la cobertura informativa de l’activitat galerística del país. El 2017 va ser distingida amb el premi a la crítica d’art que concedeix l’ACCA, per la seva sèrie «Situació crítica» d’entrevistes a crítics d’art catalans de referència de diverses generacions i interessos. Ha participat en l’elaboració de catàlegs d’exposicions i en jurats de concursos tant per a institucions públiques com privades.

 

 

Foto de Maria Leonor de Calasans

 

Martí Peran, comissari independent i teòric de l’art.

“El paradigma del passat irrecuperable l’encarna avui la natura. El que avui està perdut però s’exposa per incrustar una marca d’inactualitat en el nostre món, ja no és la ruïna cultural sinó la natura. La veritable ruïna d’avui és orgànica. La naturalesa és el que se’ns apareix com a vestigi. Si fem un pas enrere per contemplar la natura, ensopeguem amb tantes ruïnes que el que de debò queda arruïnat és el nostre primer propòsit d’ingenuïtat naturalista. Ja no és la naturalesa qui engoleix les ruïnes fins integrar-les en el seu desenvolupament, sinó que passa el contrari: és la naturalesa el que va quedar absorbit a l’interior d’una gran ruïna.”

Fragment de «(Des)hacer el territorio: sobre poiética ecológica»

 

Martí Peran és Profesor Titular de Teoria de l’art a la Universitat de Barcelona, crític d’art i curador d‘exposicions. Ha col·laborat a diferents catàlegs i llibres d’art contemporani, co-editat la revista «Roulotte» i en diaris i revistes especialitzades (Exit Express, Artforum International). Peran ha conduït tallers de crítica i pràctiques curatorials a diferents universitats i centres i ha impartit conferències a diferents museus i institucions (MACBA,Barcelona; MNCARS, Madrid; USP, Sao Paulo; Trienale, Milano; CCEBA, Buenos Aires; Townhouse, Cairo; Contemporary Art Center; Larissa; NYU, New York; Art Beijing…). Entre els projectes de comissariat destaquen: «After Architecture» (Arts Santa Mònica. Barcelona, 2009); «Esto no es un museo» ( Corcoran Art Gallery, Washington DC, 2011); “Futurs abandonat. Demà ja era la qüestió” (Fabra i Coats, 2014); «After Landscape. Ciutats Copiades» (Fabra i Coats, 2015).

 

 

 

Alex Mitrani, historiador de l’art i conservador del MNAC.

“El plantejament que fem de la col·lecció ja no és permanent, sinó canviant. Hi afegirem capes de lectura i es facilitarà la generació de diferents relats perquè el visitant esculli i es creï el propi relat”

Extracte d’una publicació al blog del Museu Nacional d’Art de Catalunya

 

Com a conservador del MNAC, Alex Mitrani s’ha encarregat de recuperar l’art català de la postguerra, tant a través de la col·lecció com amb exposicions temporals com «Liberxina: Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971» que es pot visitar fins el 22 d’abril i que recull les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals.

La convocatòria oberta per presentar peces als Premis ArtsFAD tanca el 12 de març. Consulta les bases i presenta les teves peces aquí.