El confinament a les escoles d’art i creació

És evident que el confinament i la crisi del coronavirus ha afectat a molts sectors, i de diferents maneres. Són molts els que han vist pausada gran part de la seva activitat, o que s’han hagut d’adaptar a noves eines i maneres de fer. El sector de l’educació és un dels que més ha hagut de reinventar-se per tal que els alumnes seguissin rebent la formació adequada a cada nivell d’ensenyament. Com ha estat l’afectació en les escoles d’art i creació, específicament?

Encetem un nou format de l’activitat Laboratoris de l’A-FAD amb articles online que pretenen posar a primera línia algun tema transversal d’actualitat per als sectors creatius. En aquest #8 Laboratori de l’A-FAD hem volgut donar veu a diferents escoles vinculades a l’A-FAD per conèixer com han viscut la complicada situació de confinament. Agraïm la col·laboració de Glòria Bonet, responsable de comunicació de l’Escola Massana; de Ferran Bohé, cap d’estudis de l’Escola Municipal d’Art Arsenal; i de Marga Martín, cap d’estudis de la seu de Sant Andreu de l’Escola Llotja, per haver contestat les nostres preguntes.

Tots ells han coincidit en determinar tres aspectes claus d’aquesta situació: s’han trobat amb algunes limitacions, amb la necessitat de fer adaptacions a diferents nivells i l’oportunitat de plantar cara a aquest gran repte educatiu, social i creatiu.

Limitacions

Cal recordar que els centres educatius van ser uns dels primers equipaments en tancar les seves instal·lacions i ho van haver de fer de manera sobtada. Això va fer que les limitacions de material, espais, eines i comunicació afloressin des del primer moment del confinament.

En els tres casos una de les principals limitacions va ser la d’usar eines informàtiques que fins llavors no s’havien explorat amb l’ús que se n’ha acabat fent aquests darrers mesos. Des de l’Escola Massana apunten que va haver-hi un “període d’adaptació a eines noves, des del punt de vista tècnic. […] Col·lectivament hem après a usar noves eines, que en el context ordinari no haguéssim emprat”. Ara que s’han aplicat aquestes eines, en alguns casos es mantindran un cop acabi la crisi del coronavirus.

Les dificultats tècniques no han estat les úniques limitacions. L’Escola Municipal d’Art Arsenal afegeix que els estudiants “s’han trobat amb dificultats a l’hora de prendre decisions sense l’acompanyament directe del professorat o dels companys”. Tot i així, Ferran Bohé determina que ha estat també una oportunitat per adquirir autonomia professional.

Des de l’Escola Llotja es posa sobre la taula la dificultat en les gestions de situacions familiars o personals dels alumnes, que també han determinat l’evolució del procés acadèmic. Paral·lelament, a nivell creatiu apunten a la limitació en la disponibilitat de materials: “tots hem hagut de ser més flexibles i explorar les possibilitats de materials quotidians que teníem al nostre abast per a usos poc convencionals o habituals”.

Adaptacions

Les metodologies de treball han canviat per la impossibilitat de fer classe a les aules i tallers dels centres. Les plataformes digitals han estat una gran eina de treball entre alumnes i professors, traslladant les classes a distància. Les metodologies d’aprenentatge basades en projectes han pogut ser adaptades amb més facilitat a aquest sistema, fent èmfasi en la part més especulativa del procés creatiu de les obres. De tota manera, tal com apunten des de l’Escola Llotja, hi ha metodologies de treball que han quedat congelades per la impossibilitat d’accedir a les instal·lacions de l’escola, i en concret als tallers.

Les eines digitals han estat clau per fer un seguiment a distància entre professors i alumnes. Tot i l’adaptació de continguts, la tutorització ha pogut seguir funcionant amb diverses eines en línia, per tal d’assegurar el desenvolupament educatiu dels alumnes, però també de la seva situació personal amb tutors i professors.

Reptes creatius

Evidentment aquesta situació ha suposat un gran repte; a nivell creatiu això ha estat un impuls o un impediment? Glòria Bonet, de l’Escola Massana, determina que “qualsevol proposta de canvi implica reformulació i assumpció de risc. Però és impossible ara com ara fer la diferència entre impuls i impediment, són dues cares d’una mateixa moneda”.  Des de l’Escola Municipal d’Art Arsenal es creu que “el confinament ha fet imprescindible desenvolupar recursos creatius en un entorn que ens ofereix possibilitats limitades”, així que la situació es converteix en una oportunitat, si s’afronta d’una manera adequada.

La creativitat, per tant,  ha estat la via per fer front a les limitacions i donar resposta a les adaptacions necessàries. Un repte majúscul ha estat el de l’Escola Llotja, tal com apunta Marga Martín, que han promogut accions solidàries com ara la participació com a node de gestió de coronavirus makers. La iniciativa ha permès unir esforços entre dissenyadors, voluntaris i centres de salut per fer arribar material de protecció sanitari als centres que en necessitaven: “volem aportar i ser part de la solució, això és gairebé el més important que podem ensenyar al nostre alumnat en aquests moments”.

Amb tota aquesta experiència, és cabdal preguntar-se com acabarà afectant aquesta situació a la futura generació de creatius. Les limitacions, adaptacions i reptes del confinament es veuran plasmades els propers anys en la reflexió per a la creativitat? Ens mantindrem atents a la seva evolució.