Dani Freixes: “Busquem dissenys suggerents, còmodes i sostenibles”

ARQUIN-FAD presenta una nova edició dels seus premis Habitàcola per a estudiants d’arquitectura. Parlem amb el president del jurat d’aquests guardons, l’arquitecte Dani Freixes, professor i especialista en la rehabilitació d’espais arquitectònics i en el disseny d’espais efímers.

El repte dels premis Habitàcola d’enguany és «La parada ambulant», una peça de mobiliari urbà públic molt singular i molt popular en el context mediterrani però de la que no disposem de grans referents. Per què?

Sovint es tracta d’un disseny anònim, artesanal, fet amb bricolatge i molt adaptat a les característiques personals de venda de cadascú. Acostumen a ser dissenys eficaços, senzills i diversos i amb una mica de falta de desig formal. És un referent poc individual i més tipològic.

Recorda haver vist algun projecte en aquesta línia que li hagi cridat l’atenció, per bo o per dolent?

He vist parades al carrer al Marroc, a Grècia, a Praga, que eren suggeridores. Les parades de llibres de les vores del Sena a París, sempre m’han encantat. I de les furgonetes dels “food trucks” n’hi ha de molt bones.

Tot i l’auge dels mercats ambulants de disseny i la creativitat dels arquitectes i dissenyadors que hi ha darrera, les solucions habituals acostumen a ser més DIY que projectes especialment dissenyats per diferents tipologies de venda. Creus que premis com el d’enguany poden fer canviar aquesta tendència?

Els premis Habitàcola, igual que els premis FAD, no són una competició, sinó un reconeixement a fer les coses d’una manera. Fer les coses boniques i sostenibles ara és tendència. Crec que també és tendència tenir en compte les necessitats específiques de cada client. I tot això és el que volem premiar enguany.

Quines creus que són les característiques clau que ha de tenir un bon disseny de paradeta ambulant?

El confort per qui compra i per qui ven. Sovint estan a la intempèrie, que és molt dura de pelar. També la facilitat de muntatge i la facilitat d’identificació. En resum, un disseny suggeridor, còmode i sostenible.

Entre els membres del jurat, hi ha Pere Sirvent, Director de Mercats i Projectes Estratègics de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, i les peces finalistes s’exposaran al museu del disseny, ambdós casos una oportunitat única per donar visibilitat al disseny emergent amb les persones i als espais on aquest pot tenir més projecció. Personalment, que és el que valores més positivament de jutjar projectes d’estudiants?

Sempre és difícil jutjar un projecte, i aquí més perquè sovint hi ha encara una falta d’experiència i de realisme per la condició d’estudiants, però sempre es pot exigir que en els projectes hi hagi respecte a les persones i a la naturalesa. Tots els projectes són una barreja de necessitats i desitjos, que es resolen en escollir bé els problemes i escollir les bones solucions. Escollir necessitats reals acompanyades de desitjos suggeridors sempre dona bons resultats.

En realitat no es tracta de jutjar, sinó de veure quins projectes tenen més possibilitats de ser referents pel seu respecte als usuaris, atenció a les exigències de la intempèrie i enriquiment del paisatge urbà on pot anar. I sempre és enriquidor veure la resposta audaç, generosa i il·lusionant dels estudiants.