La salut importa

El 2018 vaig començar a esbossar la idea de relacionar el disseny amb la salut en una exposició, perquè tothom pogués entendre, per fi, que la tasca dels dissenyadors va més enllà del que és decoratiu. Va ser una de les meves propostes per al Madrid Design Festival que aleshores estava a punt de néixer, quan vaig formar part del seu comitè assessor. Permeteu que ho expliqui per posar en context aquesta feina que sis anys després ha merescut el reconeixement del FAD. Aquella proposta, com tantes altres, va estar a punt de quedar-se en un calaix, no pas per manca d’interès, sinó per la dificultat de portar-la a la pràctica en aquell moment. L’oportunitat va arribar quan un any després València va ser designada per la WDO com a Capital Mundial del Disseny el 2022. Vam tenir llavors el temps necessari per desenvolupar els seus continguts, un espai adequat per acollir-la i els recursos mínims per produir-la.

Posar el focus a la salut era l’objectiu d’aquesta mostra que està protagonitzada, majoritàriament, per dissenyadors. Perquè els metges –i les infermeres– també dissenyen, encara que ells no ho diguin així. El més insòlit és que era la primera vegada, a tot el món, que s’abordava la relació del disseny amb la sanitat des d’una perspectiva general i transversal, amb més de 600 exemples que abasten pràcticament totes les disciplines de la creativitat: disseny industrial, gràfic, infogràfic, digital, publicitari, arquitectònic, interiors, de moda o automoció, repartits en 25 àmbits o capítols, amb un preàmbul simpàtic de pastilles gegants i una posada en escena ad hoc, pedagògica i divulgativa, sense deixar de ser rigorosa.

Amb un guió fàcil de comprendre que repassa el passat, dissecciona el present i es projecta cap al futur, sense oblidar el que ha generat la pandèmia ni les emergències socials que hi ha a altres parts del món. Les urgències de debò estan creuant el mar en pastera o tractant de saltar un mur per fugir de la misèria, de les malalties mortals o de la guerra, on el disseny també mata i mostra la seva altra cara quan es posa al servei de la indústria armamentística . Els camps de refugiats, la manca d’aigua potable o els elevats índexs de mortalitat infantil són també problemes que s’han d’afrontar amb el millor de la nostra creativitat. Pot ser la pintura per vacunar cases –així com sona– que ha inventat Pilar Mateo, les enginyoses cadires de rodes de Josep Mora i Clara Romaní per a Rwanda o els igualment projectes solidaris de Not Impossible Labs.

Perquè al primer món no estem tan malament. El bon disseny et pot salvar la vida i no cal haver d’entrar a l’hospital per comprovar-ho. El casc per treballar a l’obra, per posar un exemple poc valorat, ha estat creat amb aquesta finalitat. A l’altre extrem hi hauria el robot quirúrgic dissenyat per MOS per a l’empresa Rob Surgical, creada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Hi ha més exemples dins aquesta exposició multidisciplinària. Molts d’ells signats per professionals de renom com Barber Osgerby, Luis Bassat, Yves Béhar, Andreu Carulla, Piergiorgio Cazzaniga, Matali Crasset, Charles i Ray Eames, Benjamin Hubert, Piero Lissoni, Morillas, Nendo, Satyendra Pakhalé, Raw Color, Oscar la Renda, Giulio Ridolfo, Mario Ruiz, Philippe Starck o Tokujin Yoshioka, entre d’altres.

Recopilats durant tres anys de feina, amb aquesta pandèmia pel mig que va amenaçar de posar en perill la seva exhibició al MuVIM, però que va servir per donar més sentit, si és possible, a la tasca que estava fent. Calia aprofitar l’ocasió per explicar a la gent que el disseny en si mateix no pot curar res, però tampoc ho podria fer aquella vacuna que tant estaven esperant si no disposéssim d’una xeringa per injectar-la. Dissenyar-la forma part de la solució, no és un valor afegit sinó intrínsec a qualsevol innovació pel bé social. Aquest és el missatge que vol transmetre aquesta mostra i el llibre que la recull, titulat El diseño es bueno para la salud, premiat amb l’ADI Cultura d’Or “per ser un projecte absolutament necessari, ja que resumeix el treball de recerca de com el disseny ha estat fidel a l’hora de millorar la vida de les persones (…)”.

És evident que ho continuarà sent. La salut és prioritària i cal posar-la al davant. Dins els meus objectius també hi havia el de promoure una especialitat del disseny orientada al sector de la sanitat, perquè fins ara no n’hi havia, a les principals escoles del nostre país. Motivar els estudiants i futurs dissenyadors perquè canviessin el somni de convertir-se en estrelles del Salone de Milano per contribuir a crear una societat més saludable. També es poden cobrar royalties pel disseny d’un desfibril·lador, amb un bonus de satisfacció que no té preu quan es tracta de salvar vides. La meva ha estat veure que en aquesta mateixa edició dels premis que atorga l’associació ADI-FAD, la major part dels treballs presentats pels més joves a les Medalles ADI, i gairebé tots els que han estat premiats, estan relacionats amb la salut i el benestar de les persones.

I ara què? Em pregunten sovint si l’exposició itinerarà. Està guardada en un magatzem de la Fira de València en espera que algú vulgui acollir-la i aprofito per demanar des d’aquí el suport de les institucions públiques afins a aquesta causa, el Ministeri de Sanitat o el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, per al·lusions. D’organitzacions com l’ONCE o de qualsevol de les grans companyies farmacèutiques que fan negoci a costa de la nostra salut i així podrien tornar a la societat una petitíssima part del que la societat els dona. Fins ara no ho hem aconseguit i la seva ajuda és fonamental perquè aquest projecte pugui tenir continuïtat. L’ideal seria que en algun lloc hi pogués haver una mostra permanent, com la de Mater que vam fundar el 2008 per al FAD, que reculli el contingut del que s’ha fet fins ara i ho vagi actualitzant amb nous exemples. Un lloc de referència internacional que serveixi també per presentar i donar-los la importància que mereixen les innovacions que la medicina seguirà aconseguint amb l’ajuda imprescindible dels dissenyadors.

Ramón Úbeda
Soci d’ADI-FAD

Més sobre l’exposició i el llibre

L’exposició «Disseny i Salut» és un projecte de València Capital Mundial del Disseny 2022 i el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), amb el suport de la Diputació de València i la col·laboració de l’Ajuntament de València, Andreu World, Morillas, Simon, Kriskadecor, IBV (Institut de Biomècanica de València), Adaequo, MOS, External Reference i Inesfly.

El llibre El diseño es bueno para la salud està promogut per la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana juntament amb el MuVIM, patrocinat per Andreu World i publicat per La Fábrica.

La mostra, igual que el llibre, està dividida en diferents blocs i es desenvolupa al llarg de 25 àmbits o capítols:

• Antecedents:
  Disseny i salut / Patents de medicina i higiene / Lliçons d´anatomia / Dissenyadors en combat.
• Infomar:
  Silenci si us plau.
• Advertir:
  Un cop de puny a l’ull.
• Prevenir:
  Val més prevenir que curar.
• Urgències:
  Covid-19 i pandèmies / Emergències.
• Boxes:
  Arribar a temps / Primers auxilis / Social, inclusiu i universal / Nens i grans / Veure, sentir, parlar / Medical design / Pastilles i altres medicaments / La moda dels wearables / Ergonomia i disseny / Estar en forma / Plaer i procreació / Implants i pròtesis / Una dentadura perfecta / Qüestió de vida o mort / Telemedicina, Biotecnologia i Neurociència.
• L’Hospital del futur:
  Espais saludables.

Aquest treball ha estat premiat en totes les seves facetes: Or a l’ADI Cultura d’ADI-FAD, al llibre El diseño es bueno para la salud i de rebot a l’exposició «Disseny i Salut» que és a l’origen; Plata en la categoria de disseny per a espais efímers pel disseny de l’exposició, realitzat per Ramón Úbeda amb Cosín Estudio, atorgat per l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV); i Bronze als Premis ADG Laus d’ADG-FAD a la categoria de Gràfica per a exposicions al treball de Dídac Ballester i Antonio Ballesteros.