La vellesa com a referent estètic

En una societat cada vegada més longeva, la indústria continua associant i considerant la joventut com l’única forma legítima de bellesa, fet que provoca la invisibilització de les persones grans i perpetua els estereotips sobre l’envelliment. Precisament aquesta és la problemàtica en què és centra el Sustainable Challenge 2026, sota el títol de Age pride!. Amb la voluntat de reinvindicar l’edat avançada com una part important de la vida sense límits d’expressió ni participació en la cultura de la moda, el repte enguany serà  imaginar una indústria que representi la diversitat d’edats, sense haver de considerar la joventut com a únic referent estètic.

L’Age Pride! ens convida a analitzar com la moda pot anar més enllà de fer-nos sentir bé a qualsevol edat, convertint-se en una eina política per reclamar la visibilitat i el valor cultural, especialment en les societats occidentals, on tot es mesura, massa sovint, en termes de productivitat.

Per tal d’entendre per què la presència de models no joves és necessària, cal parlar de l’arrel del problema, l’edatisme: la discriminació i els estereotips que es construeixen al voltant de l’edat. Dins el mon de la moda, s’ha esperat durant anys que les persones grans vesteixin de manera discreta, evitant determinades peces i, sobretot, cobrint tot allò que demostrava el pas del temps. Els colors foscos, les siluetes conservadores i els estils poc cridaners s’han associat sovint a una suposada adequació a l’edat. En canvi, portar roba ajustada, mostrar l’escot o vestir amb colors intensos freqüentment porten a judicis socials quan qui ho llueix es una persona gran.

A Fashion and Age: Dress, the Body and Later Life, la sociòloga Julia Twigg analitza precisament com la roba participa en la construcció social de la vellesa. Vestir-se no és una decisió purament individual: també és una manera de negociar les expectatives socials sobre com hauria de comportar-se i presentar-se una persona segons la seva edat.

No n’hi ha prou amb mostrar models grans si les peces, els patrons i els sistemes de tancament no tenen en compte la diversitat dels cossos i les necessitats que poden aparèixer al llarg de la vida. Això pot traduir-se en roba adaptable, tancaments magnètics, patrons que facilitin el moviment o peces pensades per a diferents formes corporals. També implica evitar que la roba funcional sigui necessàriament poc atractiva o que els productes d’ajuda tècnica es dissenyin com si la utilitat hagués d’estar renyida amb l’estètica.

En els darrers anys, algunes iniciatives han contribuït a ampliar la presència de persones grans en les campanyes publicitàries, les editorials i les passarel·les. Figures com Carmen Dell’Orefice, Iris Apfel i Maye Musk han qüestionat els límits de l’edat en la moda. Per altre banda, projectes com Advanced Style, creat per Ari Seth Cohen, mostren com l’estil personal, la creativitat i la vitalitat poden expressar-se al llarg de tota la vida.

Tanmateix, augmentar la visibilitat no sempre significa transformar els models dominants. Tal com expressa la comissaria d’aquesta edició, Hannah Swift, «quan es tracta de les pràctiques del vestir, l’edat continua sent una de les dimensions més passades per alt, particularment dins l’anàlisi cultural. Si les persones grans només apareixen com a excepcions extraordinàries, celebritats o protagonistes de campanyes específiques sobre l’envelliment, la seva representació continua sent limitada. La qüestió és incorporar-les amb normalitat a tota mena de contextos: des de les col·leccions comercials fins a les campanyes publicitàries, les desfilades i els continguts editorials».

Per aquesta raó, el Sustainable Challenge 2026 busca un nou enfocament del repte. Amb un format dedicat a la comunicació els i les participants hauran de crear un editorial o fashion film protagonitzat per persones grans, utilitzant el procés creatiu per reflexionar críticament sobre l’edatisme i el seu impacte cultural. Un exercici amb què desafiaran els estàndards de bellesa convencionals i exploraran narratives visuals més inclusives.

Autora: Ariadna Alegre