Fils conductors

ho

La potent trajectòria de l’artista Aurèlia Muñoz, pionera de l’art tèxtil i una de les fundadores de l’A-FAD, arriba al MoMA i al MNAC.

Si féssim córrer un llarg fil per connectar tots els indrets del món que compten amb peces d’Aurèlia Muñoz (1926-2011) segurament traçaríem un dibuix que hagués interessat l’artista. Muñoz, una de les fundadores de l’A-FAD, va ser una pionera en l’ús del tèxtil en l’art contemporani i així ho demostra la presència de la seva obra a museus i col·leccions de tot el món. Les darreres puntades d’aquest fil imaginari acaben de deixar empremta a la nova exposició col·lectiva «Taking a thread for a walk» (Traient el fil a fer un passeig) al Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) i al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona, on a partir del 24 d’octubre es podran veure 7 obres tèxtils i una diversa col·lecció de dibuixos que mostren la qualitat, originalitat, coherència i intensitat de la seva poètica i treball al llarg dels anys.

 

Aurèlia Muñoz al seu estudi de Barcelona, 1974

 

«Taking a thread for a walk» parla sobre l’adveniment del tèxtil com a disciplina artística contemporània, i més en concret sobre com els moviments reformadors de principis del segle XX, liderats per escoles com la Bauhaus, Cranbrook Academy of Arts i Black Mountain College, van recuperar les tradicions tèxtils de l’antiguitat i van elevar el llenguatge tèxtil a la mateixa alçada que el dibuix, la pintura, l’escultura i l’arquitectura.

Aurèlia Muñoz però, va arribar al tèxtil de manera autodidacta. Havent experimentat primer amb la ceràmica i la serigrafia, l’any 1960 va decidir pintar una arpillera i així va començar una exploració incansable i dinàmica del medi que la va portar a fer tapissos i escultures amb diferents tècniques com el brodat, el macramé, el patchwork, el collage i l’origami.

 

Aurèlia Muñoz, Águila Beige (Brown Eagle), 1977

 

El 1974, el crític d’art suís André Kuenzi va inscriure l’obra de Muñoz dins un moviment que va anomenar «Nouvelle Tapisserie» per la seva renovació de la disciplina i la seva desconnexió amb el món industrial de la tapisseria comercial. Muñoz, en efecte, va ser una gran defensora del treball manual i artesà, el caràcter reivindicatiu i feminista de l’ús del fil com a matèria i les seves íntimes connexions amb altres disciplines artístiques, no només la moda, sinó el dibuix, la pintura, l’escultura, el disseny o l’arquitectura.

Aquest apropament transversal al tèxtil la va portar a col·laborar amb múltiples creadors de diverses disciplines, com l’escenògraf Jordi Pericot, o els arquitectes Josep Maria Botey, Jordi Bonet i Daniel Gelabert, i a fundar, en el si del FAD, una nova associació per a la promoció d’artistes i artesans com ella.

La seva obra, mostra una constant preocupació per evolucionar les capacitats expressives del teixit i la vinculació d’aquest amb la natura, el cos i l’espai. Amb la natura, no només per l’ús de tot tipus de fibres naturals, sinó per la inspiració en les formes orgàniques, que va ser una constant en la seva obra. I amb el cos i l’espai per la tridimensionalitat, els canvis d’escala i el diàleg de les seves escultures amb l’espectador i l’arquitectura.

 

Aurèlia Muñoz, Estel ancorat, 1974

 

Muñoz va estirar dels fils i va alliberar-los de la trajectòria lineal i limitadora dels telers per crear-ne una lectura lliure i dinàmica que ha inspirat i continua inspirant generacions, i no només d’artistes. La seva filla, Sílvia Ventosa Muñoz, responsable del departament de tèxtil i moda del Museu del Disseny de Barcelona, no només va heredar la passió pel llenguatge tèxtil de la seva mare, sinó que va interpretar la seva evolució en la història de la moda com un seguit de modificacions contínues de volums i formes marcats pel cànon expressiu de cada època amb l’exposició «El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)». Aquesta connexió és només un petit exemple de com el pensament artístic és un fil conductor d’idees en constant diàleg amb la història del que cal estirar i amb el que cal jugar en qualsevol camp.

Autora: Sol Polo