Raquel Bistuer: “Tots els impactes que em sacsegen dia a dia acaben deixant marca en l’art”

ho

Entrevistem a la guanyadora dels Premis FAD d’Art 2021 per saber-ne més sobre la seva obra i processos creatius.

La Raquel Bistuer és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i graduada en joieria artística per l’Escola Massana. A més, té estudis en enquadernació artística que també implementa a les seves obres, combinant les arts gràfiques, les tècniques de joieria aplicades a l’art contemporani i l’escriptura.

Des del 2012 ha participar en diverses exposicions col·lectives, com ara a la galeria Sicart, a la Casa de la Cultura de Girona i a Arteinformado, així com en una exposició individual a la galeria Stripart. Alhora ha participat en exposicions de caràcter internacional, com a la Marzee Gallery o al Museum Het Valkhof, d’Holanda.

El guardó més recent que ha rebut és el Premi FAD d’Art 2021, atorgat a l’obra «Llamadores» per la seva subtil reminiscència surrealista en el concepte i l’aplicació de tècniques pròpies de la joieria.

 

Què ha suposat per tu guanyar el premi?

El Premi FAD d’Art 2021 ha estat d’una enorme satisfacció personal, doncs suposa un reconeixement cap a la feina que dia rere dia desenvolupo al taller.

També ha estat una gran sorpresa poder comprovar com unes peces tan discretes i xiuxiuejants com les meves han arribat sense necessitat de fer soroll.

 

Com definiries el teu univers creatiu?

Es tradueix en una constel·lació formal, en la qual les diferents parts conformen un tot on els límits es dilueixen… És d’aquesta manera com s’esbossen un cúmul de sensacions, de ressons de veus i de fissures i empremtes del pas del temps. Mitjançant la boira i l’òxid, indago en els principis que ens construeixen, en un refugi sense parets.

Treballo per cimentar coneixement, per entendre la realitat mitjançant ficcions poètiques. D’aquesta manera, a través d’espais íntims i quotidians, es desperta en mi la necessitat de projectar allò indefinit que ens construeix ontològicament.

 

 

Com va ser el procés creatiu de l’obra guardonada?

L’obra no té un procés creatiu particular, ni un principi específic, més aviat va sorgir de la necessitat que van depositar en mi vivències, ensenyaments i obres passades.

No obstant, la creació d’aquesta obra va coincidir amb el confinament, la qual cosa suposo que va afectar d’alguna forma a algun aspecte de l’obra. Vaig començar-la a gestar al principi de la Covid-19, encara que van ser mesos més tard quan les vaig donar per finalitzades, ja que aquestes peces requerien de processos lents i treballs per fases.

 

Què ens vols transmetre amb aquesta obra?

L’observació constant en detalls quotidians dintre de l’espai que ens empara em va portar a la creació d’aquesta obra. La peça evoca la sensació d’entrada i de trànsit en aquells espais en els quals habitem, espais plens d’abric, encara que, sense ubicació al mapa.

L’obra, no tan sols fa referencia a l’espai de llar, que també, sinó que fa referència al temps, a tots aquells records i oblits que alberga el propi recer, doncs posseeix la naturalesa cíclica del temps, la qual es reflexa als seus materials sensibles. Aquestes peces carregades de símbols reafirmen les arrels de la llar, de les quals feia referencia Bachelard, a qui dec aprenentatge.

Imagino una porta tancada, tan tancada com d’obertes són les possibilitats que s’hi acullen de portes endins. Les meves ficcions de caràcter poètic són realitats indefinides, un truc de màgia, en el qual l’ardit queda en mans del receptor.

 

D’on ve la inspiració?

Tots els impactes que em sacsegen dia a dia acaben deixant marca en l’art. De vegades de forma conscient i d’altres inconscients, però sempre intento tenir una espècie de radar a la mirada, i explorar qualsevol senyal que pugui sorgir per absorbir coneixement.

La passió i l’obsessió són emocions lligades a aquesta exploració constant: més enllà d’una font especifica per la creació, la curiositat permanent és essencial per poder aterrar després al taller.

 

Quins són els teus propers projectes?

Mirar, observar, percebre i experimentar formalment són accions que m’acompanyen tots els dies. Soc receptiva a l’entorn que m’envolta, i així treballo, projectant el pensament en la forma, amb variants simultànies, que sovint parlen del mateix. Els meus propers i actuals projectes són continuacions de tots els altres, tot esdevé escletxes en una trajectòria constant.

 

La teva obra ha estat guardonada, però ens podries destacar alguna o algunes de la resta d’obres seleccionades que més t’agraden?

Destaco la bona selecció que ha fet el jurat del premi, donant visibilitat al diàleg entre art contemporani i tècniques ancestrals, un diàleg que, a vegades, resta als marges. Em sento propera a certes tècniques, certs detalls o certs arguments d’algunes de les obres que m’acompanyen, encara que crec que totes posseeixen una petita força transformadora.

 

Totes les peces seleccionades i guanyadores es poden veure a la mostra «El millor disseny de l’any» fins el 29 d’agost al Disseny Hub Barcelona. Entrada gratuïta.