Adeu Arturo!
ho
La Cubana ret homenatge a un dels nostres socis més il·lustres, Arturo Cirera Mompou!
Amb gran i continguda emoció us informem del traspàs d’un dels nostres socis més il·lustres: Arturo Cirera Mompou. Tothom dret, si us plau.
Nascut a Andorra (no la de Teruel, eh?) l’any 1921, aquest artista multidisciplinar és admès al FAD del carrer Avinyó amb només 14 anys. Santiago Marco, que en aquells moments n’era el president, va haver de fer una excepció en els estatuts per admetre’l a la secció juvenil. Va valer la pena, el noi ja apuntava maneres!
Si no us ho creieu, només heu de fer com nosaltres i assistir a Adeu Arturo, el funeral d’aquest celebèrrim soci imaginari que fins al 21 de maig es celebra al Teatre Coliseum i que té com a mestre de cerimònies a La Cubana.
I sí, sí, diem celebrant perquè, com no podia ser d’una altra manera, el color, l’alegria i el bon rotllo cubanero en són els principals convidats.
Una diva italiana i una cantant de ranxeres -ambdues de la mateixa quinta del difunt-, un notari que sap imitar animals al més pur estil Pepe Rubianes, un escardalenc ballarí de tap dance… són només alguns dels personatges que desfilen davant del taüt (de disseny, òbviament) per retre homenatge al nostre estimadíssim Arturo.
Tot un eclèctic ventall de representants de les arts al qual el FAD no podia faltar (no patiu, que, com diria la Montserrat de les Teresines, vam treure el talonari i vam enviar una una corona preciosa!)
Dues hores de funeral cabareter (tal com volia el finat) amb sorpresa final inclosa. Des d’aquell irrepetible Cómeme el coco, negro (Premi FAD Sebastià Gasch 1988) en el qual la funció s’acabava quan tot just arribava el públic, totes les propostes de La Cubana han amagat alguna cosa que, evidentment, per Adéu Arturo no us podem desvelar.
En fi que, com voldria l’Arturo, feu un carpe diem i regaleu-vos aquesta dosi de festa. A més ja sabeu que El Coliseum serà (una mica) sempre nostre, oi? La seva cúpula va albergar la seu del FAD durant gairebé 40 anys o sigui que, igual que el finat, nosaltres ens hi sentim com a casa i això sempre és d’agrair.
La vida no és un dret, és un privilegi! deia n’Arturo Cirera. Serà que una vida a prop de l’art i del disseny et fa ser més feliç? A nosaltres ens agrada pensar que sí. I és que sempre ens hem sentit orgullosos i orgulloses dels nostres membres més veterans i aquesta vegada no en podia ser una excepció.
Un sincer agraïment a La Cubana per integrar el FAD en la seva exitosa ficció. Un desig perquè totes les nostres sòcies i socis tinguin una vida tan llarga, pròspera i feliç com la de l’Arturo.
Felicitats a La Cubana! Per molts anys de teatre, d’humor i d’irreverència!
Autora: Gemma Esteban