MODA-FAD Sustainable Challenge, els resultats

ho

30 estudiants en 6 equips transformant residus tèxtils en nous productes de valor a través del disseny i la creativitat.

Els dies 29 i 30 de novembre es va celebrar la primera edició del MODA-FAD Sustainable Challenge. Amb vocació de ser anual, en ell es va abordar la transformació dels residus tèxtils en nous productes de valor mitjançant el disseny i la creativitat.

Emmarcat dins del Re-/Barcelona, el fòrum professional sobre moda sostenible, l’activitat va congregar a estudiants de diferents disciplines de el disseny sota la direcció d’experts en les diferents àrees que intervenen en la indústria de la moda, treballant en grups desenvolupant noves marques i els corresponents productes a partir dels residus tèxtils.

 

Els resultats

 

 

Equip 1: Olvido

Beta Suriol Escalante – Llotja
Marina Álvarez – Elisava
Martina Arosreguy – Universidad de Mendoza / Llotja – Erasmus
Tamara Sanabria – EADI Moda
Sergio García Boguña – Elisava

Proposta de valor: Olvido conceptualitza la idea el rebuig cap a les peces en desús. Per això proposa vestir el “oblit” destacant la senzillesa, l’ambigüitat i allò mutable.

Peça/es dissenyada/des: el producte desenvolupat és una jaqueta llarga de línies molt simples, monocromàtiques i geomètriques creada a partir de tot tipus de peces de vestir, representant la gran diversitat de tipologies de peces que es llencen. Han apostat pels colors de tonalitats grises per reflectir el rebuig a les peces en desús.

Però aquesta peça també vol transmetre esperança, la que hi ha després del upcycling. Per representar-la s’ha incorporat un detall groc en cadascuna de les mànigues amb unes betes interiors que tirant d’elles aporta moviment a la peça, canviant la seva adaptació al cos, volum i caiguda.

Els experts destaquen: «Olvido és la proposta més projectable»

 

 

Equip 2: Quipu

Tania Marcial – LCI Barcelona
Javiera Martel Molina – LCI Barcelona
Luciana Maria Manfredi – ESDesign Barcelona
Assmae Belout – Institut Guindàvols (Lleida)
Joan Pahissa Aranda – Elisava

Proposta de valor: Quipu és un monstre que vol simbolitzar el gran problema de la indústria de la moda: la barreja de materials en els teixits de les peces de roba. Aquesta barreja fa que ens sentim còmodes, però té com a conseqüència que no tinguem la possibilitat de ser sostenibles perquè són materials impossibles de separar i reciclar.

L’ADN de Quipu és la crítica, però aportant solucions que passarien per posar en valor allò artesanal. Un projecte d’impacte 3.0: des de l’aspecte social, revaloritzant els oficis que s’han anat perdent, i de l’economia circular. El missatge final i més dràstic de Quipu és que no cal generar nous productes, posant l’arrel del problema en els dissenyadors.

Peça/es dissenyada/des: el referent formal que dona nom a la marca i a la peça és Quipu, un instrument de la cultura precolombina que tenia una ànima de la qual es desprenien fils. La peça s’ha elaborat emprant tècniques com el teixit en teler a partir de la desconstrucció de peces elaborades amb materials mixtes, tallant tires i unint-les per després embarrilar-les.

Els experts destaquen: «Quipu és el projecte més conceptual, el que ha aprofundit més en el problema de la sostenibilitat»

 

Equip 3: Erretres

Laia Castellano González – Escola Illa / LCI Barcelona
Mar Mendieta – LCI Barcelona
Nuria Lafuente Matias – Llotja
Sara Fernandez Lopez – UPC
Ivonne Penadillo La Rosa – IED Barcelona

Proposta de valor: Erretres reutilitza les fibres sintètiques, les més difícils de reciclar, per generar un producte que, independentment de la roba original, es pugui replicar. Per aconseguir-ho aplica quatre criteris: multifuncionalitat, disseny universal, disseny sostenible i usabilitat.

Peça/es dissenyada/es: Erretres són tres productes en un disseny: una motxilla, una jaqueta i una manta. La peça en origen és un quadrat de dues capes confeccionat amb la tècnica de patchwork. Una capa s’ha confeccionat amb retalls de pantalons tècnics ajuntats peça a peça que li aporten impermeabilitat. L’altra capa està feta ajuntant retalls de jerseis de llana per aïllar i aportar calor quan és manta o jaqueta. El quadrat originari es manipula com si es tractés d’un origami, donant opció a tres peces a partir de la seva manipulació. Dels trossos de pantalons utilitzats per elaborar-lo s’aprofiten les butxaques, que compleixen la seva funció original en els tres estats de la peça.

Els experts destaquen: «Erretres és el projecte més pràctic»

 

 

Equip 4: Casi todos los anónimos son mujeres

Natalia Lequerica Echeverry – IED Barcelona
María Odriozola Varela – LCI Barcelona
Giuliana Mesa – Llotja
Aroa López Rodríguez – ESDI
Alba Ayza Ruiz – LCI Barcelona

Proposta de valor: Casi todos los anónimos son mujeres vol reivindicar la dona, visibilitzant com se l’ha ocultat i reprimit al llarg de la història, posant com a exemple els casos d’artistes com Caterina Albert o Judith Leyser.

Peça/es dissenyada/es: dues obres de l’artista Judy Pfaff inspiren el look dissenyat. Les peces s’han fet reinterpretant peces originals de moda masculina amollant-les al cos de la dona mitjançant la tècnica del Mulag. Amb aquesta estratègia es vol acabar amb l’estigma que una peça de roba ha d’estar pensada sí o sí per a un home o per a una dona. Tres camises, dos per a les mànigues i una per al tors unides per les sivelles originals, conformen la part superior. Els pantalons, amb butxaca lateral militar, incorporen el nom de la marca construït a partir de lletres retallades i cosides procedents de roba tècnica. Els excedents de samarretes de polièster serveixen per elaborar els complements.

Els experts destaquen: «Casi todos los anónimos son mujeres és la proposta més reivindicativa»

 

 

Equip 5: El giro

Stephanie Teichelmann Puente – EASD Valencia
Helena Calafell Muñoz-Castanyer – Universitat de Barcelona
Ismael El Hajji Muñoz – LCI Barcelona
Adrià Arbòs Escarrá – EADS Serra i Abella
Sabela Nieto Iglesias – Universidad de Vigo

Proposta de valor: El Giro vol donar la volta a l’actual model de producció i consum a partir dels següents valors: la versatilitat, la unicitat, l’activisme, l’adaptabilitat, el moviment, i el residu zero. Incita a el moviment com a missatge per canviar el món. És economia circular.

Peça/es dissenyada/es: el conforma una gavardina unisex i oversize. Una peça feta a partir de cinc pantalons de plec clàssic de sastre dels quals no s’ha desaprofitat gens ni mica en la seva confecció. El resultat és una gavardina de mànigues ajustables, una peça única, clàssica, funcional, versàtil, unisex i de talla única. Una peça negra que amb el moviment dona pas al color, als missatges ocults del seu interior en forma d’estampats i textures que simbolitzen la pluralitat de la moda. Una ronyonera feta a partir de pantalons de pana acompanya la gavardina.

Els experts destaquen: «El Giro és una peça preciosa que a més es projectable»

 

 

Equip 6: Be.your Collection

Carlota Herranz Viñas – LCI Barcelona
Immaculada Valero Cuéllar – Politecnica de Valencia / Massana
Mario García Coronado – IED Barcelona / Universitat de Barcelona
Nicolás García Soriano – Llotja
Laura Codina Ibern – MBDESIGN (UPC – UB)

Proposta de valor: és multifuncionalitat. Són dissenys que poden ser productes quotidians i alhora peces de moda i viceversa. Be.your no vol donar-li una segona vida a la roba oblidada sinó una tercera.

Peça/es dissenyada/es: Be.your Collection el conformen tres dissenys multifuncionals: un fruiter que és gorra, una gorra que és fruiter; un vestit que és llum, un llum que és vestit; i un coixí que és top, un top que és coixí. Tres dissenys i sis productes resultants fets tots ells a partir de camises.

Els experts destaquen: «Be.your és la proposta més innovadora pel seu component multifuncional»

 

El workshop

El comissariat i la direcció creativa del MODA-FAD Sustainable Challenge va anar a càrrec de Makeo (Roberto Piqueras i Eme Rock), encarregats de la selecció dels integrants dels sis equips de treball, i d’un consell d’experts que van acompanyar els estudiants durant el procés. El consell d’experts estava format per Krizia Robustella (disseny), Victor von Schwarz (patronatge), Khadija Moubarik i Maria Francisca Fernández de Fundació Ared (confecció), Diego Andrés López (fotografia de moda), Back to Eco (mercat i sostenibilitat) i Robert Thompson de MATERFAD (materials i tecnologia).

Instax de Fujifilm va ser la càmera oficial amb què els participants van poder treballar en els seus projectes i emprar-les en el procés creatiu per plasmar les diferents fases de les dues intenses jornades. Per la seva banda, l’empresa Alfa va cedir les màquines de cosir perquè els estudiants confeccionessin les seves peces.

De les diferents tipologies de residus tèxtils més habituals aportades per Roba Amiga, cooperativa encarregada de la recollida selectiva de roba usada, roba de llar, sabates i altres residus tèxtils per a la seva revalorització a través de la reutilització i el reciclatge, es van generar noves peces i seus corresponents marques compartint entre elles la capacitat de replicabilitat com a estratègia.

El Upcycling, el reciclatge de fibres, la dignificació del residu, la innovació, la responsabilitat, el disseny i la creativitat van ser alguns dels tags d’aquest exercici creatiu, que es va desenvolupar en un context d’aprenentatge no formal en el qual es motivava el treball transversal, interdisciplinari, sota un paradigma amb perspectiva de gènere i per tal de fomentar aprenentatges sobre un disseny sostenible, impulsant un benefici social.